Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Chicago des del 1978 Es formà amb David Raup en la utilització de bases de dades per a l’estudi dels patrons d’origen i extinció de les espècies al llarg de la història de la vida i és autor amb ell de la teoria de les extincions massives periòdiques a la biosfera Sepkoski també contribuí a l’establiment dels patrons bàsics de diversitat de les faunes marines al llarg del Fanerozoic, dividint-les en tres parts faunes cambrianes, faunes paleozoiques i faunes modernes

Cursà estudis a les universitats d’Illinois i de Chicago Entre el 1973 i el 1975 fou un dels directors de l’expedició científica a la regió d’Àfar Etiòpia, on l’any 1974 fou descobert l’esquelet d’un australopitec Australopithecus afarensis de fa més de tres milions d’anys la popular “Lucy” El 1974 es féu càrrec de la direcció de la secció d’antropologia física del Museu d’Història Natural de Cleveland i el 1976 fou designat director d’investigacions científiques del mateix museu Ha publicat diverses obres i treballs sobre l’evolució dels homínids, entre les quals…

Ha recollectat, anomenat i descrit els mamífers fòssils de l’Amèrica del Sud ha estudiat l’evolució, la zoogeografia i la classificació de mamífers actuals i extingits, i els principis de la classificació biològica Ha publicat Life of the Past 1953, Principles of Animal Taxonomy 1961 i The Geography of Evolution 1965 Biology and Man 1969, Penguins Past and Present, Here and There 1976, Splendid Isolation The Curious History of South American Mammals 1980 i Fossils and the History of Life 1982 entre d’altres

Doctorat en biologia integrativa per la Universitat de Berkeley 1997, ha fet recerca a les universitats de Stanford 1998-99 i de Brown 1999-2000, i des del 2004 a l’American Museum of Natural History i a The Field Museum de Chicago És professor d’anatomia i paleobiologia dels vertebrats a la Florida State University Ha fet contribucions fonamentals al coneixement del creixement, biologia de poblacions, i biomecànica alimentària de rèptils arcosaures, com ara la taxa de creixement accelerada en tiranosaures i la fisiologia reptiliana en l’arqueòpterix, entre d’altres

Estudià a la Universitat de Colúmbia Fou designat professor adjunt de la Universitat de Chicago 1923, i professor de biologia de la d’Harvard 1934 Des del 1946 també fou director del Museu d’Anatomia Comparada de Harvard Fou un dels principals investigadors i impulsors de la paleontologia de vertebrats del s XX, especialment de l’estudi dels tetràpodes paleozoics, els ancestres dels vertebrats, i l’origen dels mamífers, assentant les bases de l’anatomia comparada i embriologia aplicada a l’estudi dels vertebrats fòssils Romer fou fundador de la Societat de Paleontologia de…

Graduat per la Universitat de Chicago i doctorat per la Universitat de Harvard 1955, fou professor d’aquestes i d’altres universitats És autor de  Principles of Paleontology  1978 i Extinction Bad Genes or Bad Luck  1992 Els anys setanta fou pioner en la utilització dels ordinadors i les bases de dades en l’estudi dels patrons d’origen i extinció de les espècies Amb el seu deixeble John Sepkoski enuncià la seva famosa hipòtesi de Nèmesi, o de les extincions periòdiques a la biosfera Segons Raup i Sepkoski, al llarg de la història de la vida les extincions massives s’han donat amb…

Invertebrats ancestrals Fa entre 551 i 539 milions d’anys, al sud de la Xina, una estranya criatura en forma de cuc va morir al fons oceànic i va quedar-ne el cos fossilitzat junt amb la seva impressió al fang Aquests fòssils es consideren un nou gènere i espècie d’animal Yilingia spiciformis Els oceans ediacarians estaven plens de vida, però aquells organismes presentaven característiques tan inusuals que és complicat establir relacions amb els animals actuals En canvi, Yilingia spiciformis mostra ja un cos segmentat amb simetria bilateral semblant als cucs anèllids i els artròpodes L’…