Resultats de la cerca

Considerat una forma recent d' Homo erectus , les restes trobades són fragments de tres cranis fòssils En l’actualitat, les restes del llac Njarasa o Eyasi s’inclouen, juntament amb els cranis de Ndutu i Bodo, en els anomenats Homo sapiens arcaics precoços, grup que pels seus caràcters anuncia ja l' Homo sapiens incloent els Neandertals i els homes moderns, però que reté encara diversos trets de l' Homo erectus Les darreres datacions de les restes d’Eyasi indiquen una edat de més de 200 000 anys

Graduat a Cambridge en arqueologia i paleontologia 1926, feu un gran nombre de troballes de fòssils d’homínids al jaciment d' Olduvai , que contribuïren de manera decisiva a situar l’origen d’aquests primats a l’Àfrica en contra de la hipòtesi de l’origen asiàtic prevalent fins els anys cinquanta La major part de les seves aportacions foren en collaboració amb Mary Douglas Nicol Londres 1913 — Nairobi 1996, amb qui es casà el 1937 Entre les restes de més importància cal esmentar les del Proconsul africanus 1948, l' Australopithecus boisei 1959, Homo habilis 1961 i les petjades d'…

És el primer i un dels escassos vestigis d’aquest home als Països Catalans Fou recollida el 1887 per Pere Alsius entre els bancs de tova calcària travertins de la Formiga, constituïts pels dipòsits sedimentaris de l’antic llac, molt més gran que l’actual És conservada a la Collecció Prehistòrica Alsius de Banyoles

Fill de Louis i Mary Leakey , és autor d’importantíssims descobriments a l’E del llac Turkana entre els quals, el crani 1470 de Koobi Fora, atribuït a Homo habilis , així com un esquelet molt complet d’un Homo erectus de fa 1600000 anys, a la localitat de Nariokotome, l’anomenat "Turkana boy” Amb posterioritat a aquestes troballes, dedicà els seus esforços a la salvaguarda del patrimoni natural del seu país, Kenya, especialment amenaçat pels caçadors furtius El 1994, va rebre la medalla Hubbard, atorgada per la National Geographic Society

D’alçada que oscillava entre la d’un petit ximpanzé i la d’un gorilla, segons l’espècie, eren molt àgils i podien desplaçar-se d’una branca d’arbre a una altra i córrer per terra amb les quatre potes Hom ha deduït que aquests antropomorfs, uns dels més antics dels coneguts, vivien en zones boscoses del Miocè inferior