Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
ancilosaures
Paleontologia
Grup de dinosaures quadrúpedes cuirassats i de mida mitjana, entre 2 i 8 m de longitud, característic del Cretaci tot i que se n’han trobat restes del Juràssic.
Eren de cos curt, massís i recobert per espesses plaques dèrmiques que els servien de protecció contra els seus depredadors Algunes espècies presentaven apèndixs defensius, com poden ser espines dorsals gruixudes en algunes parts del dors i una massa que culminava a l’extrem de la cua i que utilitzaven com a element dissuasiu Les evidències de restes d’ancilosaures a la península Ibèrica són més aviat escasses A Mas Romeu Maestrat s’han trobat restes fòssils del gènere Polacanthus , del Cretaci inferior, i a Salas de los Infantes Burgos una espina dorsal atribuïda al gènere…
home de Steinheim
Paleontologia
Crani trobat l’any 1933 a Steinheim, prop de Stuttgart, Alemanya.
Preneandertalià de l’interestadi Riss 1-2, presenta una mescla curiosa de caràcters de les races més modernes front bombat, poc tirat enrere, occipital arrodonit, etc i neandertalianes platicefàlia, torus supraorbital gran, obertura nasal ampla, etc amb trets més primitius
proanurs
Paleontologia
Ordre d’amfibis fòssils, coneguts per un sol gènere trobat als sediments triàsics de Madagascar.
paracrinoïdeus
Paleontologia
Classe d’equinoderms pelmatozous de l’Ordovicià mitjà, que poden ésser considerats crinoïdeus primitius.
Hom n'ha trobat, sobretot, a l’Amèrica del Nord
entelodonts
Paleontologia
Família extingida de mamífers artiodàctils, integrada per individus amb el crani allargat, sense apòfisi mastoide i òrbites tancades.
Se n'han trobat representants a l’Eocè superior d’Àsia i a l’Oligocè d’Euràsia i l’Amèrica del Nord, amb els gèneres Entelodon , Archaeotherium i Dinohyus
notosaures
Paleontologia
Grup de rèptils aquàtics del Triàsic, adaptats a la vida marina.
El gènere que dóna nom al grup, Nothosaurus , podia arribar als 3 m de llargària d’altres, com Lariosaurus , trobat a les calcàries del Montsec, no arribaven als 80 cm Al final del Triàsic foren substituïts per un altre grup relacionat amb ells, els plesiosaures
losillasaure
Paleontologia
Gènere monoespecífic de sauròpodes dicraeosàurids (pertanyent a Diplodocoidea) trobat al trànsit Juràssic-Cretaci del Barranco de Escáiz (Losilla, Aras de Alpuente, València).
El material descobert consisteix en un fragment cranial occipital i diversos elements de l’esquelet postcranial axial i apendicular Aquest sauròpode s’identifica perquè té, a les vèrtebres caudals anteriors, neuroapòfisis de contorn lateral arquejat en sentit dorsocaudal i per una relació de 0,5 entre la dimensió anteroposterior de la base neuroapofisial respecte de la seva alçària total Les restes trobades corresponen a un individu de dimensions enormes
ortòmer
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids del Cretaci europeu d’incerta afinitat filogenètica..
El crani era molt semblant al de l’hadrosaure L’holotip manca d’autapomorfies i alguns autors han considerat aquest tàxon com a nomen dubium Altres experts opinen que Orthomerus és sinònim de Telmatosaurus transsylvanicus , un hadrosaure primitiu del Maastrichtià de Romania A Catalunya, ha estat trobat al Cretaci superior de Nerets, a la conca de Tremp
pteranòdon
Paleontologia
Gènere de pterosaures, de la família dels pteranodontidae, format per individus amb el crani molt llarg, punxegut i aixafat, boca enorme, mandíbules llargues i a manera de tisores i una cresta llarga, comprimida i punxeguda, que prolongava el crani cap enrere a fi de servir de contrapès a les mandíbules.
El cos era petit en relació amb el cap, i les ales, molt grosses, podien assolir fins 6 m de punta a punta El vol, rapidíssim, els permetia de nodrir-se de peixos, que capturaven cabussant-se a la mar eren aquàtics, com ho testimonien els sediments marins del Cretaci, on hom n'ha trobat fòssils
uranopitec
Paleontologia
Gènere de primats hominoides que visqueren a l’àrea de l’actual Grècia a l’inici del Miocè superior (fa uns 9 milions d’anys).
Tenia els ullals ben desenvolupats i l’esmalt de les dents era molt gruixut Un fragment cranial bastant complet trobat al jaciment de Ravin de la Pluie ha fet pensar als seus descobridors, el francès Louis de Bonis i el grec Georges Koufos, que aquesta forma estava directament emparentada amb el gorilla i tots els grans simis africans inclosos els homínids