Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
mandíbula de Banyoles
La mandíbula de Banyoles, el vestigi de l’home de Neandertal més important a Catalunya. Fou recollida el 1887 per Pere Alsius
© Arxiu Fototeca.cat
Paleontologia
Mandíbula d’un home preneandertalià, d’uns 90 000 anys, trobada prop de l’estany de Banyoles (el Pla de l’Estany).
És el primer i un dels escassos vestigis d’aquest home als Països Catalans Fou recollida el 1887 per Pere Alsius entre els bancs de tova calcària travertins de la Formiga, constituïts pels dipòsits sedimentaris de l’antic llac, molt més gran que l’actual És conservada a la Collecció Prehistòrica Alsius de Banyoles
incrustació
Paleontologia
Mode de fossilització d’un cos orgànic vegetal o animal en contacte amb una substància mineral calcària o silícia.
fusulina
Paleontologia
Gènere de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers, de la família dels fusulínids, de closca calcària en forma de fus.
Visqueren durant el Carbonífer i el Permià
fòssil
fòssil de monocotiledònia Sabal major procedent de jaciments oligocens de Tàrrega
© Fototeca.cat
Paleontologia
Dit de l’organisme, complet o incomplet, que visqué en temps passats i que ha conservat la seva forma primitiva petrificada en els materials de l’escorça terrestre.
Aquest nom és aplicat també, per extensió, a trossos, a empremtes, a pistes, etc, d’organismes, i també a impressions de fenòmens climatològics, com l’empremta de la pluja o de les ones Les condicions més comunes per a la formació de fòssils són l’existència en l’organisme de parts dures, com closca, conquilla, esquelet, etc, i llur enterrament Una de les formes més corrents de fossilització és la petrificació, que consisteix en la substitució total o parcial de la substància orgànica compacta per matèria mineral, com calcita, sílice, pirita, etc Una altra forma és per la producció d’un…
fusulínids
Paleontologia
Família de protozous fòssils de l’ordre dels foraminífers que atenyen uns pocs mil·límetres (alguns exemplars arriben als 4 cm) i tenen una closca calcària i multilocular en forma de fus o de disc i molt complicada interiorment.
Comprèn uns 80 gèneres i unes 1 000 espècies, que visqueren durant el Carbonífer i el Permià