Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Josep Ramon Bataller i Calatayud
Geologia
Paleontologia
Geòleg i paleontòleg.
Cursà a Barcelona la carrera eclesiàstica i la de ciències naturals El 1920 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre el Juràssic de la província de Tarragona S'inicià en geologia i paleontologia al museu geològic del seminari conciliar de Barcelona Fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura 1920, catedràtic de ciències naturals i director del museu de geologia del seminari conciliar 1926, i catedràtic de paleontologia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona 1949 Pertangué, entre d’altres, a l’Institut d’Estudis Catalans 1942 i a la Institució Catalana d’Història Natural, de la…
Yves Coppens
Paleontologia
Paleoantropòleg francès.
De molt jove ja participà amb el professor Giaud en l’excavació de jaciments neolítics i construccions megalítiques Al cap de dos anys de llicenciar-se en ciències naturals entrà al Centre National de la Recherche Scientifique i començà diverses campanyes paleontològiques al N i l’E d’Àfrica La primera, al Txad 1960-66, donà lloc al descobriment d’un fragment cranial d’ Homo erectus , anomenat inicialment Tchadanthropus uxoris Després desenvolupà la seva activitat a la vall de l’Omo 1967-76 i també a la depressió d’Àfar 1972-77, on participà juntament amb Don Johanson en el descobriment de…
Miquel de Renzi i de la Fuente
Geologia
Paleontologia
Literatura catalana
Geòleg, paleontòleg i poeta.
Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels molluscs de l’eocè, estudis teòrics sobre morfologia a partir de l’anàlisi de les conquilles de foraminífers i, mitjançant tècniques matemàtiques i informàtiques, ha elaborat models de l’evolució d’organismes fòssils Com a poeta, és autor dels reculls Tres fan la centena 1978, Les sales d’espera 1981, Descripció d’un riu 1983, la plaquette Un projecte pictòric 1983, L’assalt al jardí 1986, El missatger i les ciutats 1990, La nuesa del basament Obra poètica 1971-1973 1999 i Flocs de temps 2001
,
Carles Depéret
Geologia
Paleontologia
Geòleg i paleontòleg.
Es doctorà a París 1885 en ciències naturals i fou catedràtic de geografia física i de geologia a Marsella 1856 i a Lió Recorregué els Països Catalans, on estudià els lignits i els mamífers fòssils Es destaquen els seus estudis sobre els vertebrats del Terciari i la seva classificació del Quaternari, basada en l’eustatisme Fou membre de l’Académie des Sciences 1913, de París, i corresponent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Publicà Description géologique du bassin tertiaire du Roussillon 1885, Animaux pliocènes du Roussillon 1890 en collaboració amb A Donnezan, i Monographie des…
Jaume de Porta i Vernet
Paleontologia
Paleontòleg.
Cursà estudis de ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1966 Ha estat professor en diverses universitats El 1958 anà a Colòmbia on ensenyà paleontologia a la universitat, a la facultat d’enginyeria de petrolis de Santander Bucaramanga, a l’Instituto de Ciencias Naturales de la Universitat de Bogotà, i fou cap de la secció d’estratigrafia i paleontologia del servei geològic colombià En aquest país, feu i promogué recerques en diversos aspectes de les ciències naturals i dictà nombroses conferències sobre aquesta temàtica De retorn a Catalunya,…
Miquel Crusafont i Pairó

Miquel Crusafont i Pairó
© Arxiu de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont
Paleontologia
Paleontòleg.
Es llicencià en farmàcia 1933 i es doctorà en ciències naturals 1955 Catedràtic de paleontologia a les universitats d’Oviedo 1960 i de Barcelona 1963 L'any 1931 participà en la fundació del Museu de Sabadell, del qual fou subdirector en acabar la Guerra Civil fins al final de la dècada dels seixanta, període en què la secció de paleontologia adquirí reconeixement Fou el creador i l’impulsor de l’ Institut de Paleontologia 1969 que dugué el seu nom i que l’any 2008 fou integrat a l’ Institut Català de Paleontologia S'especialitzà en l’evolucionisme i en l’estudi dels mamífers fòssils Excavà…
Jordi Martinell i Callicó
Paleontologia
Paleontòleg.
Deixeble de M Crusafont i M De Renzi, es llicencià en ciències geològiques per la Universitat de Barcelona el 1971 i es doctorà el 1976 Professor de geologia de la Universitat de Barcelona des del 1972, n'és catedràtic de paleontologia del 1986 ençà És especialista en l’estudi dels molluscs del Neogen fins l’actualitat, i també en els fenòmens de bioerosió fòssils i actuals L’any 1978 fundà el grup de treball Paleontologia del Neogen, de la Universitat de Barcelona Des del 1987 és cap d’estudis de l’ensenyament de geologia de la Universitat de Barcelona Fou vicepresident del Regional…
Jaume Truyols i Santonja

Jaume Truyols i Santoja
© Nacho Orejas
Paleontologia
Paleontòleg.
Llicenciat en ciències naturals 1945 i doctorat a Madrid, collaborà amb M Crusafont en les tasques del Museu de Paleontologia de Sabadell i l’any 1961 es traslladà a la Universitat d’Oviedo, on el 1964 esdevingué catedràtic de paleontologia i, el 1987, professor emèrit Durant la seva estada a Catalunya treballà en estudis descriptius sobre mamífers fòssils, entre els quals destaquen les monografies El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès 1956, amb M Crusafont i JF de Villalta i A biometric study of the evolution of fissiped Carnivors 1956, amb Crusafont Aquesta darrera…
Institut de Paleontologia ‘‘Miquel Crusafont’’

Exterior de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont
© JoMV
Paleontologia
Centre de recerca paleontològica, situat a Sabadell, creat l’any 1969 per la Diputació de Barcelona, a instàncies del seu fundador i aleshores catedràtic de paleontologia de la Universitat de Barcelona, Miquel Crusafont i Pairó, i integrat el novembre de 2008 a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.
Durant la seva existència acollí la collecció de mamífers fòssils més important de l’estat, i una de les més importants d’Europa, molts d’ells provinents de les conques catalanes, com el Vallès-Penedès i les depressions prepirinenques La seva línia d’investigació se centrà bàsicament en l’estudi de les faunes de vertebrats fòssils terrestres, i entre les troballes més importants destaca la d’un esquelet molt sencer de l’hominoide Dryopithecus al jaciment vallesà de Can Llobateres , que aportà noves dades sobre l’evolució dels primats superiors i dels humans, com posteriorment també ho feren l…