Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
mamut
Paleontologia
Mamífer fòssil de l’ordre dels proboscidis, de la família dels elefàntids, que atenyia una gran alçada (3 m) i els ullals del qual podien arribar a fer 5 m.
La pell, d’un gruix de 2 cm, era recoberta de pèl llarg Tenien una capa adiposa de 10 cm de gruix, que els proporcionava una gran resistència al fred El mamut ha pogut ésser estudiat molt bé, puix que hom n'ha trobats alguns que s’han conservat sencers a les glaceres de Sibèria Els homes primitius els caçaven per tal d’aprofitar-ne la carn, la pell i els ossos Habitaren a Europa durant el Quartenari, i passaren a l’Amèrica del Nord, per l’estret de Bering, durant la darrera glaciació
notosaures
Paleontologia
Grup de rèptils aquàtics del Triàsic, adaptats a la vida marina.
El gènere que dóna nom al grup, Nothosaurus , podia arribar als 3 m de llargària d’altres, com Lariosaurus , trobat a les calcàries del Montsec, no arribaven als 80 cm Al final del Triàsic foren substituïts per un altre grup relacionat amb ells, els plesiosaures
protoungulats
Paleontologia
Mastologia
Superordre de mamífers placentaris, fòssils del Paleocè i del Miocè, que hom considera situats a la soca de la radiació dels placentaris, de tal manera que és discutit si són insectívors, primats o creodonts.
Els més primitius de tots eren formes suposadament arborícoles, d’uns 30 cm de longitud, amb confluències amb els maquis o amb els insectívors actuals Les formes més modernes eren de dimensions més grans i hom les considera més pròximes al concepte d’ungulat
Homo habilis
Paleontologia
Espècie del gènere Homo que visqué fa aproximadament de 2,3 a 1,4 milions d’anys.
L’espècie fou descoberta i descrita per Mary Leakey i Louis Leakey , que trobaren el fòssil a Tanzània, entre 1962 i 1964 Sembla ésser l’avantpassat directe de l’home actual, tenia una capacitat cerebral de 657 cm 3 , un peu semblant al de l' Homo sapiens i sabia treballar la pedra per totes dues cares
cotilosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils anàpsids
integrat solament per espècies fòssils, que aparegueren en el Permià i s’extingiren en el Triàsic.
Per tal com s’originaren directament dels amfibis urodels, llur forma i llurs particularitats morfològiques recorden molt les de les salamandres i els tritons actuals Alguns, com Seymouria , atenyien només 50 cm de llargada i presentaven vida amfíbia, i uns altres, com Diadectes , arribaven a assolir d’1,50 a 1,80 m de llargada i foren dels primers vertebrats terrestres que poblaren la terra ferma
trepostomats
Paleontologia
Ordre de briozous paleozoics que formen esquelets a vegades enormes (uns 60 cm).
La forma de la colònia varia molt, i són les petites estructures individuals les que caracteritzen una espècie, en particular els septes, diafragmes i diversos tipus de porus
tiranosaure
Paleontologia
Rèptil diàpsid arcosaure de l’ordre dels saurisquis, del subordre dels teròpodes, fòssil, que podia assolir 15 m de longitud total i 8 tones de pes.
És un dels carnívors més grossos que mai hagin existit, i s’alimentava generalment de dinosaures herbívors Gènere monoespecífic Tyrannosaurus rex de dinosaures carnívors d’enormes dimensions que pertany al clade dels coelurosaures i que visqué a l’oest de l’Amèrica del Nord al final del Cretaci superior Es tracta d’un dels dinosaures més coneguts pel públic i pels paleontòlegs gràcies als seus 14 m de llargada, un pes estimat de 7 tones i un crani enorme de fins a 1,5 m de longitud amb dents de 10-15 cm de llargada Les òrbites dels ulls estaven frontalitzades i conferien certa…
Paleontologia 2014
Paleontologia
Invertebrats fòssils Espècimen de Dickinsonia , un enigmàtic però icònic component de la fauna precambriana de l’Ediacarià exhibit al Museu de Paleontologia de Munic Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els organismes de cos tou de la fauna de l’Ediacarià Precambrià superior han estat interpretats variablement com a formes marines ancestrals dels animals, líquens terrestres, o bé colònies microbianes Nous fòssils trobats en calcàries marines 551-541 milions d’anys del sud de la Xina constaten que es tracta d’organismes marins Entre el material trobat hi ha una nova espècie, Wutubus annularis ,…
arqueòpterix

Exemplar d’arqueòpterix
© iStockphoto
Paleontologia
Ocell molt primitiu, de la subclasse dels arqueornítids, totalment extingit, les restes fòssils del qual foren trobades l’any 1861 als jaciments del Juràssic superior de Baviera (els arqueòpterixs visqueren, doncs, fa uns 140 o 170 milions d’anys i són els ocells més antics que hom coneix).
La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les extremitats…
orbitolina
Paleontologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels foraminífers, de la família dels orbitolínids, que tenen la closca cargolada en hèlix cònica d’1 a 3 cm de diàmetre.
N'hi ha formes còniques i formes lenticulars, i eren propis del Cretaci