Resultats de la cerca

Aquests dinosaures han estat registrats des del Juràssic superior d’Àsia fins al Cretaci terminal d’Amèrica del Nord i Àsia Aquest clade comprèn les formes quadrúpedes amb banyes, i també altres grups que tenen en comú la presència de narius externes separades del marge ventral del premaxillar, un os rostral, un jugal que conté una gran expansió lateroventral, i un premaxillar en forma de bec de lloro Com a mínim algunes espècies de ceratòpsids, com ara la Centrosaurus , visqueren en bandades de centenars d’individus i esdevingueren molt abudants durant els últims milions d’anys…

D’uns 7-8 m de llargada i unes 7-8 t de pes, presentaven un cap proveït d’una expansió occipital que, a manera d’elm, protegia tota l’esquena, i 3 banyes, dues de llargues i fortes sobre els ulls i una de més curta sobre el nas El musell era perllongat per un bec poderós El tòrax era massís, semblant al d’un elefant, les extremitats curtes i en forma de columna i la cua petita i robusta Habitaren a Àsia i Amèrica durant el Cretaci Segons un estudi publicat l’any 2010 pels paleontòlegs John B Scanella i John R Horner, el gènere Torosaurus és constituït per exemplars adults de…

Vegetació fòssil Fa prop de 250 milions d’anys, la biosfera va patir la pitjor extinció en massa de la seva història, amb la desaparició del 81% de les espècies terrestres i el 70% de les espècies marines Recentment van ser descoberts tres llinatges de plantes fòssils que daten del final del període Permià, just abans de la gran extinció massiva La troballa inclou fòssils de coníferes, falgueres i un grup de plantes semblants a les cícades anomenat bennettitals Hom creia que aquests grups havien aparegut a la Terra desenes de milions d’anys després de l’extinció massiva tanmateix, l’actual…

Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…

Invertebrats fòssils Nous espècimens de diversos insectes fòssils van ser trobats a jaciments de França, el Líban i Myanmar, i les troballes documenten el comportament que mostren alguns insectes a l’hora de reconèixer, recollir i transportar materials exògens per tal de camuflar-se Aquests exemplars, preservats en ambre del Cretaci mitjà, inclouen el registre més antic conegut de larves de crisòpids, mirmeleònids i redúvids Aquests insectes cretacis empraven una gran varietat de materials, com ara exosquelets d’altres insectes, grans de sorra, pols de sòls, fulles de falguera, fibres de…

Els anomalocàrids són un dels grups fòssils d’invertebrats depredadors més antics coneguts, que es caracteritzen perquè presenten un parell d’apèndixs anteriors segmentats, un anell de plaques al voltant de la cavitat oral i un cos allargat i segmentat Es considera que aquests animals constitueixen el grup germà dels euartròpodes que inclou formes modernes com ara els insectes i els crustacis Aquest any es va descobrir una nova forma d’anomalocàrids en dipòsits de l’Ordovicià inferior fa uns 488-472 milions d’anys del Marroc Es tracta de les restes més modernes conegudes d’aquests artròpodes…

Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…