Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
tsintaosaure
Paleontologia
Gènere de dinosaures hadrosàurids lambeosaurins que visqué al Campanià inferior (Cretaci superior) de la Xina.
Durant molt de temps hom ha considerat que aquest animal tenia una cresta nasal recta que es projectava anterior i dorsalment de forma anàloga a la banya del mític unicorn No obstant això, nous estudis indiquen que és només part d’una cresta que probablement mostrava una morfologia més semblant a la dels casuaris, en forma de dom Els tsintaosaures es trobaven estretament emparentats amb els lambeosaurins catalans del gènere pararabdodont
homoteri
Paleontologia
Fèlid macairodòntid (mamífer carnívor) amb grans dents anomenades de sabre que visqué al Plistocè europeu.
El registre més tardà d’aquest gènere data del Plistocè superior d’Alemanya A Catalunya, l’espècie Homotherium latidens ha estat trobada al jaciment del Plistocè inferior d’Incarcal Crespià, Pla de l’Estany L’estudi de les insercions musculars a les vèrtebres del coll d’aquest animal indiquen que podia dur a terme moviments complexos, com per exemple flexions i extensions laterals Probablement, aquests moviments eren adaptacions per a la captura de preses de grans dimensions, a les quals mossegaven en diferents parts del cos
africantrop
Paleontologia
Homínid descobert el 1935 per Kohl-Larsen vora el llac Njarasa o Eyasi, a Tanzània.
Considerat una forma recent d' Homo erectus , les restes trobades són fragments de tres cranis fòssils En l’actualitat, les restes del llac Njarasa o Eyasi s’inclouen, juntament amb els cranis de Ndutu i Bodo, en els anomenats Homo sapiens arcaics precoços, grup que pels seus caràcters anuncia ja l' Homo sapiens incloent els Neandertals i els homes moderns, però que reté encara diversos trets de l' Homo erectus Les darreres datacions de les restes d’Eyasi indiquen una edat de més de 200 000 anys
Laetoli
Paleontologia
Seqüència d’estrats d’edat plioplistocènica situada al N de Tanzània i que el 1978 lliurà un rastre de petjades d’homínids de 3,7 milions d’anys d’antiguitat.
Les petjades de Laetoli fins a tres individus caminant sobre un llit de cendres volcàniques constitueixen la prova més antiga de locomoció bípeda en homínids Estimacions de la cadència número de passos per minut en la locomoció dels autors de les petjades de Laetoli indiquen que aquests homínids caminaven mitjançant passos relativament curts Els dits grossos dels peus gairebé no divergeixen de la resta de dits Probablement, el taló contactava primer amb el substrat, seguit de la resta del peu, com succeeix en els humans actuals Aquesta forma bípeda relativament avançada contrasta…
Homo luzonensis
Paleontologia
Espècie d’homínid fòssil identificada a partir d’unes restes descobertes des de l’any 2007 a la cova de Callao, al nord de l’illa filipina de Luzon.
Les conclusions de les investigacions dutes a terme posteriorment es publicaren l’abril del 2019 a la revista Nature Les restes corresponen a tretze fragments de dents, ossos de la mà i del peu i part d’un fèmur de diversos individus Datades de fa uns 67000 anys, les anàlisis indiquen que en aquesta espècie del gènere Homo coexistien característiques anatòmiques presents en l’ Homo sapiens i reminiscències dels australopitecs La identificació d’aquest homínid fòssil planteja interrogants sobre la cronologia de l’evolució del gènere Homo al Sud-est asiàtic i la seva relació amb…
ictiosaures

Ictiosaure
© Fototeca.cat
Paleontologia
Ordre de rèptils adaptat a la vida aquàtica, amb les extremitats transformades en aletes.
El cos era pisciforme, amb una aleta dorsal estabilitzadora i una aleta caudal propulsora Visqueren en el Triàsic i en el Juràssic i s’extingiren a la fi del Cretaci El gènere més conegut és Ichthyosaurus Alguns exemplars trobats al jaciment del Juràssic de Holzmaden, a Alemanya, mostraren restes d’ictiosaures formades a l’interior d’individus adults, cosa que permeté deduir que els ictiosaures eren vivípars i podien parir les seves cries directament a la mar Per tant, adquiriren una independència total del medi terrestre, ja que no els calia fresar a terra, com probablement ho feien els…
Paleontologia 2015
Paleontologia
Invertebrats fòssils La major part de grups d'animals van aparèixer fa entre 541 i 485 milions d'anys, durant el període Cambrià Una de les espècies més celebrades d'aquest lapse temporal és Hallucigenia sparsa de la fauna de Burgess Shale Canadà, caracteritzat per un cos vermiforme i llargues espines dorsals Una de les incògnites sobre aquest animal és la posició del cap i la cua Altres troballes d' H sparsa han donat a conèixer que aquesta espècie tenia un cap allargat amb dos ulls a la part dorsal La boca presentava estructures lamellars i les dents es trobaven a la regió frontal de la…
Paleontologia 2016
Paleontologia
Invertebrats fòssils Nous espècimens de diversos insectes fòssils van ser trobats a jaciments de França, el Líban i Myanmar, i les troballes documenten el comportament que mostren alguns insectes a l’hora de reconèixer, recollir i transportar materials exògens per tal de camuflar-se Aquests exemplars, preservats en ambre del Cretaci mitjà, inclouen el registre més antic conegut de larves de crisòpids, mirmeleònids i redúvids Aquests insectes cretacis empraven una gran varietat de materials, com ara exosquelets d’altres insectes, grans de sorra, pols de sòls, fulles de falguera, fibres de…
Paleontologia 2018
Paleontologia
Vegetació fòssil Fa prop de 250 milions d’anys, la biosfera va patir la pitjor extinció en massa de la seva història, amb la desaparició del 81% de les espècies terrestres i el 70% de les espècies marines Recentment van ser descoberts tres llinatges de plantes fòssils que daten del final del període Permià, just abans de la gran extinció massiva La troballa inclou fòssils de coníferes, falgueres i un grup de plantes semblants a les cícades anomenat bennettitals Hom creia que aquests grups havien aparegut a la Terra desenes de milions d’anys després de l’extinció massiva…
tecodonts
Paleontologia
Ordre de rèptils diàpsids del superordre dels arcosaures de crani llarg i esvelt, amb forats preorbitals i palatins, amb dents tecodonts i mancats de dents palatines; les extremitats posteriors, més grosses que les anteriors, n’indiquen la tendència a la marxa bípeda.
Probablement de vida amfíbia, eren de règim carnívor i visqueren durant el Triàsic