Resultats de la cerca

La insuficient documentació fòssil, escassament representada al Paleocè de la major part dels continents, fa difícil una classificació àmpliament acceptada Segons la classificació de Van Valen 1966, el subordre Arctocyonia inclouria les subfamílies basals de tot el conjunt d’ungulats i establiria el subordre Mesonychia en l’origen dels cetacis Actualment es considera que aquest tàxon és parafilètic, definit a partir de plesiomorfies Així, el terme condilartre s’empra informalment per a incloure les formes d’ungulats primitius del principi del Terciari A banda dels Mesonychidae ,…

L’espècie Galveosaurus herreroi , trobada en dipòsits de la formació Villar del Arzobispo, presenta caràcters primitius que la situen, juntament amb altres sauròpodes peninsulars, en un llinatge fora de la radiació neosauròpoda

Preneandertalià de l’interestadi Riss 1-2, presenta una mescla curiosa de caràcters de les races més modernes front bombat, poc tirat enrere, occipital arrodonit, etc i neandertalianes platicefàlia, torus supraorbital gran, obertura nasal ampla, etc amb trets més primitius

Els proboscidis més primitius presenten quatre defenses Tetralophodon , mentre que les espècies més modernes en tenen dues Mastodon Hi havia espècies amb les defenses en forma de pala Platybelodon i Amebelodon Hom en troba fòssils des de l’Oligocè fins al Plistocè

Els més primitius de tots eren formes suposadament arborícoles, d’uns 30 cm de longitud, amb confluències amb els maquis o amb els insectívors actuals Les formes més modernes eren de dimensions més grans i hom les considera més pròximes al concepte d’ungulat

Pierolapithecus catalaunicus està representat per un esquelet relativament complet, que revela que els grans simis primitius combinaven una postura erecta amb trets basals propis dels micos Així es demostra que no tots els caràcters distintius dels grans simis es trobaven en l’avantpassat comú dels homínids P catalaunicus es troba filogenèticament prop de l’avantpassat comú dels grans simis i els humans

Hom n'ha trobat, sobretot, a l’Amèrica del Nord

Visqué durant el Devonià superior Famennià i la seva anatomia presenta característiques intermèdies entre els peixos osteïctis i els tetràpodes amfibis L’ Ichthyostega feia poc més d’un metre de llargada i presentava pulmons i extremitats que el capacitaven per a desplaçar-se entre les zones pantanoses de l’època

Es caracteritzaven per la possessió de dues fosses temporals en el crani, com els lepidosaures, i per l’adaptació a la locomoció bípeda de la majoria dels individus Els arcosaures més primitius, els tecodonts, aparegueren en el Triàsic Aparentment, d’aquests derivaren cinc branques la dels cocodrils, que sobreviuen actualment la dels pterosaures o rèptils voladors la que més tard originà la dels ocells, i dues altres línies els representants de les quals són els dinosaures 2 Rèptil del superordre dels arcosaures

La pell, d’un gruix de 2 cm, era recoberta de pèl llarg Tenien una capa adiposa de 10 cm de gruix, que els proporcionava una gran resistència al fred El mamut ha pogut ésser estudiat molt bé, puix que hom n'ha trobats alguns que s’han conservat sencers a les glaceres de Sibèria Els homes primitius els caçaven per tal d’aprofitar-ne la carn, la pell i els ossos Habitaren a Europa durant el Quartenari, i passaren a l’Amèrica del Nord, per l’estret de Bering, durant la darrera glaciació