Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
biòcron
Paleontologia
Període de temps transcorregut entre l’aparició d’un gènere o d’una espècie animal o vegetal i la seva desaparició.
En estratigrafia són d’interès els fòssils de biòcron curt, car solen ésser específics i típics d’un determinat estatge sedimentari És la durada d’una biozona
John Harold Ostrom
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Professor de la Universitat de Yale, revolucionà el coneixement sobre la biologia evolutiva dels dinosaures quan a final dels anys seixanta impulsà la hipòtesi que aquests rèptils tenien molt més en comú amb els ocells que no pas amb els llangardaixos, i que eren animals molt més actius que hom no els havia considerats fins aleshores Les seves idees foren popularitzades pel seu deixeble, Robert T Bakker, i s’assentaren sobre la descoberta del Deinonychus, gènere de dinosaures carnívors amb esquelet apendicular, amb molts trets típics dels ocells
nummulit

Nunnulits a les escales de la catedral de Girona
© MC
Paleontologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels foraminífers, de la família dels nummulítids, que comprèn fòssils típics de la primera meitat de l’era terciària.
Els nummulits tenen forma de llentilla, amb un diàmetre que oscilla entre mig centímetre i sis centímetres, i representen, doncs, un tipus de protozou gegantí L’estructura interna bàsica consisteix en un tub enrotllat en espiral, proveït de moltes parets transversals que el divideixen en petites celles que resten comunicades entre elles Per la part exterior presenta innombrables porus que permetien la sortida dels pseudopodis En molts casos, el tub espiral i les parets poden ésser travessats per un complex sistema de canals Totes aquestes estructures poden reflectir-se en l’…
arqueòpterix

Exemplar d’arqueòpterix
© iStockphoto
Paleontologia
Ocell molt primitiu, de la subclasse dels arqueornítids, totalment extingit, les restes fòssils del qual foren trobades l’any 1861 als jaciments del Juràssic superior de Baviera (els arqueòpterixs visqueren, doncs, fa uns 140 o 170 milions d’anys i són els ocells més antics que hom coneix).
La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les…