Resultats de la cerca

Es tracta de bípedes herbívors caracteritzats per un increment del gruix dels ossos de la part superior i posterior del crani frontal, parietal, escatós, que en algunes espècies formava una estructura en forma de cúpula

Amb una edat estimada de 79 milions d’anys, es tracta d’un dels hadrosàurids saurolofins coneguts més antics A diferència d’altres membres del seu subgrup, com el braquilofosaure, l’acristavus mancava de cresta cranial

Amb una longitud de l’húmer de gairebé 1,8 m, es tracta d’un dels sauròpodes més grans coneguts Juntament amb Galveosaurus i Losillasaurus , trobats als mateixos sediments, Turiasaurus forma un clade de sauròpodes relativament basal

Ordinàriament, hom tracta d’identificar la composició biòtica de les diferents regions en els diferents temps geològics i de cercar les raons d’aquesta distribució dels organismes La distribució depèn del lloc d’origen dels diversos tàxons, de llurs capacitats migratòries, dels condicionaments geogràfics per a la dispersió, ja siguin favorables o inhibidors barreres, i també dels paràmetres que defineixen el medi en què viuen o poden viure els organismes El desenvolupament recent de la teoria de la tectònica global o de plaques permet d’arribar a una visió unitària de la…

Alguns autors els inclouen dins dels giràfids per la presència de banyes damunt de les òrbites d’altres els situen molt propers als cèrvids Es tracta, en realitat, d’un grup independent i proper a ambdues famílies, el qual fou extraordinàriament prolífic durant el Miocè inferior i mitjà Els paleomerícids presentaven apèndixs damunt de les òrbites i una tercera banya a la regió occipital En el Miocè inferior dels Casots, Alt Penedès, es descriví l’espècie Ampelomeryx ginsburgi Presentava un crani amb tres banyes, dues de curtes damunt de les òrbites disposades horitzontalment —probablement…

És un dels carnívors més grossos que mai hagin existit, i s’alimentava generalment de dinosaures herbívors Gènere monoespecífic Tyrannosaurus rex de dinosaures carnívors d’enormes dimensions que pertany al clade dels coelurosaures i que visqué a l’oest de l’Amèrica del Nord al final del Cretaci superior Es tracta d’un dels dinosaures més coneguts pel públic i pels paleontòlegs gràcies als seus 14 m de llargada, un pes estimat de 7 tones i un crani enorme de fins a 1,5 m de longitud amb dents de 10-15 cm de llargada Les òrbites dels ulls estaven frontalitzades i conferien certa…

Exemplar complet de Lepidotes maximus de més de 2 m de llargada, un peix osteicti, com el Guiyu oneiros, però més recent, del Juràssic superior d’Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els placoderms van ser un grup de peixos fòssils cuirassats que constitueixen el taxó germà dels vertebrats amb mandíbules Gnathostomata Descobertes recents van permetre saber que molts tipus de placoderms eren vivípars i presentaven fertilització interna En concret, la troballa d'una pelvis ossificada de l'espècie de placoderm Incisoscutum ritchiei va mostrar que l'anatomia d'aquesta regió era diferent en mascles…

Invertebrats fòssils Espècimen de Dickinsonia , un enigmàtic però icònic component de la fauna precambriana de l’Ediacarià exhibit al Museu de Paleontologia de Munic Alemanya © Albert Prieto-Márquez Els organismes de cos tou de la fauna de l’Ediacarià Precambrià superior han estat interpretats variablement com a formes marines ancestrals dels animals, líquens terrestres, o bé colònies microbianes Nous fòssils trobats en calcàries marines 551-541 milions d’anys del sud de la Xina constaten que es tracta d’organismes marins Entre el material trobat hi ha una nova espècie, Wutubus annularis ,…

Els anomalocàrids són un dels grups fòssils d’invertebrats depredadors més antics coneguts, que es caracteritzen perquè presenten un parell d’apèndixs anteriors segmentats, un anell de plaques al voltant de la cavitat oral i un cos allargat i segmentat Es considera que aquests animals constitueixen el grup germà dels euartròpodes que inclou formes modernes com ara els insectes i els crustacis Aquest any es va descobrir una nova forma d’anomalocàrids en dipòsits de l’Ordovicià inferior fa uns 488-472 milions d’anys del Marroc Es tracta de les restes més modernes conegudes d’…

Vegetació fòssil Fa prop de 250 milions d’anys, la biosfera va patir la pitjor extinció en massa de la seva història, amb la desaparició del 81% de les espècies terrestres i el 70% de les espècies marines Recentment van ser descoberts tres llinatges de plantes fòssils que daten del final del període Permià, just abans de la gran extinció massiva La troballa inclou fòssils de coníferes, falgueres i un grup de plantes semblants a les cícades anomenat bennettitals Hom creia que aquests grups havien aparegut a la Terra desenes de milions d’anys després de l’extinció massiva tanmateix, l’actual…