Resultats de la cerca

Preneandertalià de l’interestadi Riss 1-2, presenta una mescla curiosa de caràcters de les races més modernes front bombat, poc tirat enrere, occipital arrodonit, etc i neandertalianes platicefàlia, torus supraorbital gran, obertura nasal ampla, etc amb trets més primitius

Pierolapithecus catalaunicus està representat per un esquelet relativament complet, que revela que els grans simis primitius combinaven una postura erecta amb trets basals propis dels micos Així es demostra que no tots els caràcters distintius dels grans simis es trobaven en l’avantpassat comú dels homínids P catalaunicus es troba filogenèticament prop de l’avantpassat comú dels grans simis i els humans

Considerat una forma recent d' Homo erectus , les restes trobades són fragments de tres cranis fòssils En l’actualitat, les restes del llac Njarasa o Eyasi s’inclouen, juntament amb els cranis de Ndutu i Bodo, en els anomenats Homo sapiens arcaics precoços, grup que pels seus caràcters anuncia ja l' Homo sapiens incloent els Neandertals i els homes moderns, però que reté encara diversos trets de l' Homo erectus Les darreres datacions de les restes d’Eyasi indiquen una edat de més de 200 000 anys

Professor de la Universitat de Yale, revolucionà el coneixement sobre la biologia evolutiva dels dinosaures quan a final dels anys seixanta impulsà la hipòtesi que aquests rèptils tenien molt més en comú amb els ocells que no pas amb els llangardaixos, i que eren animals molt més actius que hom no els havia considerats fins aleshores Les seves idees foren popularitzades pel seu deixeble, Robert T Bakker, i s’assentaren sobre la descoberta del Deinonychus, gènere de dinosaures carnívors amb esquelet apendicular, amb molts trets típics dels ocells

Fou descrit l’any 1909 per Dorothea Bate, a partir d’una conversa amb el malacòleg anglès mossèn Aschington Bullen, que va comunicar-li l’existència d’unes bretxes riques amb material ossi en el llevant mallorquí La seqüència evolutiva més ben documentada és la de l’illa de Mallorca Fou iniciada amb M pepgonellae del Pliocè inferior, el qual esdevingué M antiquus en el Pliocè superior en el Plioplistocè donà lloc a M kopperi , en el Plistocè inferior a M batei , i finalment esdevingué M balearicus en el Plistocè mitjà Aquesta darrera població migrà cap a Menorca aprofitant un descens del…

Durant el Mesozoic, els fòssils de vertebrats marins que s’alimentaven de plàncton es limiten a un grup de peixos del Juràssic anomenats paquicòrmids Aquests animals són osteïctis teleostis primitius i inclouen formes de fins 9 m de llargada, els peixos osteïctis més grans coneguts Noves troballes de fòssils d’aquests peixos a Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord indiquen que els paquicòrmids van viure durant un període de com a mínim 100 milions d’anys, des de mitjan Juràssic fins al límit Cretaci-Terciari Els grans vertebrats actuals que s’alimenten de plàncton, com ara les balenes, van poder…

Invertebrats fòssils Els trilobits són un dels primers grups coneguts d’artròpodes —que inclouen animals invertebrats amb exosquelets i cossos segmentats, com, per exemple, els insectes— que van aparèixer al registre fòssil, i que van viure entre 520 i 250 milions d’anys enrere Aquest 2017 es van descobrir uns ous de trilobits de fa 450 milions d’anys a l’estat nord-americà de Nova York Els ous presenten una forma esfèrica o ellíptica, mesuren 200 micròmetres de diàmetre i apareixen preservats al costat de fòssils de l’espècie de trilobit Triarthrus eatoni Sembla que aquests…

Invertebrats fòssils La major part de grups d'animals van aparèixer fa entre 541 i 485 milions d'anys, durant el període Cambrià Una de les espècies més celebrades d'aquest lapse temporal és Hallucigenia sparsa de la fauna de Burgess Shale Canadà, caracteritzat per un cos vermiforme i llargues espines dorsals Una de les incògnites sobre aquest animal és la posició del cap i la cua Altres troballes d' H sparsa han donat a conèixer que aquesta espècie tenia un cap allargat amb dos ulls a la part dorsal La boca presentava estructures lamellars i les dents es trobaven a la regió frontal de la…

Invertebrats fòssils Espècimen de Mawsonites spriggi , component de la fauna precambriana de l’Ediacarià, exhibit al Museu de Paleontologia de Munic © Albert Prieto Márquez La fauna de l’Ediacarià conté els organismes multicellulars més antics coneguts 635-542 milions d’anys Tradicionalment, aquests organismes han estat interpretats com a formes marines ancestrals dels animals de l’explosió evolutiva del Cambrià El 2013, però, una nova anàlisi dels sediments que contenen fòssils ediacarians a la Rawnsley Quartzite del sud d’Austràlia indica que els estrats fossilífers ediacarians són…

Els anomalocàrids són un dels grups fòssils d’invertebrats depredadors més antics coneguts, que es caracteritzen perquè presenten un parell d’apèndixs anteriors segmentats, un anell de plaques al voltant de la cavitat oral i un cos allargat i segmentat Es considera que aquests animals constitueixen el grup germà dels euartròpodes que inclou formes modernes com ara els insectes i els crustacis Aquest any es va descobrir una nova forma d’anomalocàrids en dipòsits de l’Ordovicià inferior fa uns 488-472 milions d’anys del Marroc Es tracta de les restes més modernes conegudes d’aquests artròpodes…