Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
base de dades
Arxivística i biblioteconomia
Conjunt de dades bibliogràfiques (dades secundàries), que remeten a unitats documentals primàries com llibres, articles periodístics, articles de premsa, etc, que hom emmagatzema a la memòria d’un ordinador ( ordinador distribuïdor de base de dades
o ordinador host
).
L’ordinador és proveït d’un adequat programa d’aplicació que permet la recerca i recuperació de la informació i en facilita l’actualització les dades poden ésser consultades a distància per via telemàtica
Ugolino di Vieri
Arts decoratives
Orfebre italià.
Representant de l’escola sienesa i influït pels Lorenzetti, és autor del Corporal de la catedral d’Orvieto 1338, obra cabdal de l’orfebreria del s XIV que palesa l’esperit i l’ostentació gòtics, en particular la profusió d’esmalts, tècnica que parallelament obtingué una àmplia aplicació als Països Catalans
identificador d’objecte digital
Arxivística i biblioteconomia
Sistema internacional d’identificació d’objectes digitals.
Es creà amb la finalitat de facilitar la identificació i la gestió automatitzada de recursos digitals de qualsevol naturalesa i suport És compost per un codi numèric format per un prefix i un sufix, separats per una barra El prefix conté el nombre que identifica l’editorial del document, i el sufix identifica el document concret A partir del codi es pot identificar i obtenir l’URL actual d’un recurs digital És d’aplicació voluntària i la seva administració és a càrrec de la Fundació Internacional del DOI IDF, creada el 1998, i de les agències de registre del DOI
caolí
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Argila refràctaria de color blanc, formada per descomposició del feldespat, i constituïda gairebé exclusivament per caolinita (Al2O3·2SiO2·2H2O).
Posseeix una estructura microcristallina de làmines hexagonals La seva aplicació més important és la ceràmica, especialment per a obtenir porcellana i terrissa blanca Els caolins amb dimensions de partícula prou petites menys d’un micròmetre són emprats com a matèries de càrrega donen cos i opacitat al paper i n'augmenten el poder absorbent de la tinta, milloren la resistència a la ruptura i a l’abrasió dels cautxús, augmenten el poder cobrent de les pintures i la resistència als agents químics dels plàstics, etc Són emprats, també, en l’elaboració de catalitzadors del craqueig…
terracota
Soldats de terracota trobats a la tomba de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi'an, a la Xina
© B. Llebaria
Art
Arts decoratives
Peça de terrissa de caràcter artístic.
Bé que els límits que separen l’art de la simple artesania són confusos i sovint és impossible de distingir una terrissa d’una terracota, hom sol excloure d’aquesta darrera accepció les peces d’ús domèstic terrissa de cuina i les peces de bòbila rajols, teules, etc Hom n'exclou igualment la terrissa antiga, decorada o no, que hom anomena globalment ceràmica L’aplicació artística dels productes de terrisseria ha estat àmplia i variada des de la prehistòria fou aplicada a l’arquitectura almenys des dels relleus dels grans edificis assiris i babilonis Els grecs, i després els romans…
Antoni Cumella i Serret
Placa ceràmica d’Antoni Cumella i Serret
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ceramista.
Les seves obres són gresos de formes simples i de qualitats pètries, entre les quals es destaquen els vasos i les peces de formes depurades, així com les plaques que realitzà darrerament, amb les quals perseguia efectes escultòrics i de policromia, mitjançant una sàvia aplicació dels esmalts Feu la primera exposició a Barcelona 1936, i exposà després a Alemanya, Suïssa, París, Washington, Bilbao i Madrid Obtingué medalles d’or a la Triennal de Milà 1936, 1951, 1957 Té obres als principals museus de ceràmica del món, i és autor de plafons, com ara el gres que reprodueix Les Taules de la Llei…
fitxa
Arxivística i biblioteconomia
Rectangle de cartolina o de paper de fil resistent on van consignades (escrites a mà o a màquina) les dades essencials que identifiquen un llibre o qualsevol altre document gràfic.
La fitxa és la base de qualsevol treball intellectual, però té la màxima aplicació en els catàlegs de biblioteques La mida normativa de la fitxa bibliogràfica internacional és de 12,5 per 7,5 cm, bé que no totes les biblioteques l’han adoptada Les fitxes es divideixen en principals , que van encapçalades pel nom de l’autor i contenen la descripció del llibre autor, títol, peu d’impremta i collecció, addicionals , encapçalades pel traductor, el prologuista, el títol, etc, o també pel terme alfabètic de la matèria del llibre, i de referències , que envien d’un encapçalament a un…
Lluís Pérez i Calvo
Arts decoratives
Ceramista, més conegut per Paulí.
Monjo de Montserrat 1947, desenvolupà les seves habilitats artístiques al monestir, i el 1962 hi installà el primer forn de ceràmica, origen de l’obrador de l’abadia Amplià els seus coneixements amb estudis a l’Escola Massana de Barcelona 1962-65 El 1965 es traslladà a Sant Miquel de Cuixà, on fundà un nou taller Secularitzat el 1971, obrí un altre obrador a Codalet Conflent, i en la nova etapa continuà utilitzant el nom de religió Paulí , pel qual fou conegut Elaborà peces d’ús en les quals combina unes formes molt estilitzades amb una aplicació subtil de les coloracions Per a la realització…
pisa
Arts decoratives
Ceràmica de pasta porosa recoberta d’un vernís vitrificat transparent o opac.
La tècnica de fabricació de la pisa aparegué al Pròxim Orient III millenni aC a base de quars i sosa o potassa, i posteriorment es perfeccionà amb la utilització de metalls, com el plom o l’estany, que permeté d’ampliar el repertori de colors A Egipte en fou molt abundant l’ús i la fabricació, mentre que en la civilització grecoromana amb prou feines existí La tècnica de fabricació de la pisa s’estengué a l’Extrem Orient, concretament a la Xina, durant la dinastia Han En època islàmica fou Samarra segle IX el principal centre difusor, avançant la tècnica i la bellesa de les peces obtingudes…
bibliometria
Arxivística i biblioteconomia
Estudi de les publicacions amb mètodes quantitatius.
Els estudis bibliomètrics se centren sobretot en l’anàlisi dels treballs científics els seus autors, les revistes on es publiquen, les institucions o els països que els generen Sol centrar-se en la distribució de les matèries tractades, el prestigi o impacte de les revistes, la productivitat dels autors, l’evolució d’una disciplina al llarg del temps, etc L’origen de la bibliometria se situa vers el 1917, tot i que el terme que la designa no fou fixat definitivament fins el 1969 per Alan Pritchard Les lleis bàsiques de la bibliometria són la llei de Lotka 1926, sobre la dispersió dels…