Resultats de la cerca
Es mostren 2172 resultats
Sant Jordi
Antiga fortificació
Nom històric, totalment desaparegut, que tingué entre el 1265 i el 1300 una fortalesa i castlania que es creu que era situada al mercadal de la vila de Piera (Anoia).
Fou concedida per Jaume I a Guillem Sescorts o Sescots Atesa la vinculació dels Sescots a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, hom ha cregut que li pervindria el nom d’aquest orde militar
la Rimbalda
Antiga fortificació
Antiga fortificació i possessió del municipi de Pontons (Alt Penedès), al límit amb el de Querol (Alt Camp), situat a 791 m alt., al S de la serra d’Ancosa.
Pertanyia al monestir de Santes Creus Actualment als seus voltants hom ha construït una urbanització
vomitori
Teatre
En els teatres i amfiteatres romans, cadascuna de les portes (en llatí vomitoria) obertes damunt la càvea que donaven accés a les grades.
títol
Arts decoratives
Inscripció distintiva d’una peça de ceràmica en la qual sol figurar el nom de l’autor o fàbrica, l’any, etc.
socarrat
Arts decoratives
Rajola ordinària de fang bescuitat, per a cobrir l’espai entre les bigues del sostre.
De fabricació potser exclusiva de Paterna i en tot cas molt escasses a Manises Solen portar pintades amb òxid de ferro una silueta humana o animal voltada d’elements florals estilitzats, tot i que en alguns la decoració és purament geomètrica Els colors habituals són negre i vermell Les mides més comunes són 32 x 24 cm i 31 x 15 cm Els exemples més interessants són del s XV
sobreporta
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Peça de fusta que, disposada sobre una porta, serveix per a penjar-hi unes cortines.
sobreporta
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Ornament, pintat o esculpit, que és fet o posat sobre una porta interior.
teatrologia
Teatre
Disciplina crítica encarregada d’examinar el fet teatral en la seva globalitat i d’estudiar l’espectacle en totes les seves formes i aspectes.
Una disciplina que, a més a més, reivindica la seva autonomia metodològica i analítica
teatre document
Teatre
Terme sorgit a Alemanya per a definir el teatre d’informació i denúncia dels anys seixanta, que segueix el model del teatre polític i d’agitació dels anys vint (Erwin Piscator).
Tracta temes historicopolítics amb una finalitat crítica i utilitza materials documentals com fotografies, pellícules, articles de premsa, estadístiques, etc En principi no inclou la ficció