Resultats de la cerca

Amic de Pissarro i dels neoimpressionistes, adoptà el divisionisme Hom l’identifica, versemblantment, amb el “pintor puntillista” que Santiago Rusiñol i Ramon Casas tractaren a París al principi dels anys noranta D’ideologia anarquista —fou empresonat diverses vegades—, en un viatge a Bèlgica l’influí la temàtica obrera 1897 Estilísticament s’acostà, més tard, a l’impressionisme El 1935 assolí la presidència de la Société des Artistes Indépendants

Creador d’històries illustrades, de les quals és també el guionista Fou considerat com un mestre del gènere a la península Ibèrica S'inicià collaborant en les revistes infantils Mickey i Pocholo , però fou a la revista infantil Chicos , els primers anys quaranta, on mostrà la seva personalitat i on creà el personatge “Cuto” Posteriorment treballà per a editores angleses —realitzant obres com Steel Claw — i franceses — Dargaud — La seva obra adopta formes i estils diversos segons el gènere que tracti

Feu la carrera de Magisteri a Tarragona, i el 1927 es desplaçà a Ripollet Vallès Occidental com a mestre municipal, alhora que començava l’aprenentatge de les arts plàstiques Alumne d’Antoni Vila i Arrufat a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, continuà la seva formació artística a la Llotja de Barcelona Com a mestre nacional, fou destinat a Olot l’any 1934, on continuà la seva formació artística amb Josep Clarà i Martí Casadevall Fou també deixeble de Bosch Roger, Xavier Nogués i Manuel Humbert Finalitzada la Guerra Civil, escriví algun vers en català i fou jutjat i expulsat del…

Estudià filosofia i idiomes, i residí un temps a Londres 1824-25 i 1830 Regentà la càtedra de francès de l’Escola d’Idiomes de la Junta de Comerç de Barcelona 1830 i la de llengua grega a la Universitat de Barcelona 1834-75, de la qual fou rector 1868-75 Publicà diverses gramàtiques 1833, 1847 i 1858 i crestomaties de la llengua grega 1847-61 El 1831 creà l’empresa Bergnes i Companyia, en què adoptà l’estètica editorial romàntica i contribuí a difondre autors moderns, sovint traduïts per ell mateix D’aquesta editorial són conegudes unes 265 produccions, caracteritzades per l’elegància i la…

Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp o de tinta…

Anà a Barcelona als catorze anys, on visqué de manera molt precària fent dibuixos pels cafès Els anys 1917-18 anà a París, on es convertí en militant anarquista i adoptà el pseudònim de Shum De retorn a Barcelona, esdevingué molt pròxim o en formà part dels escamots enfrontats a la policia i als sindicats lliures durant els anys del pistolerisme El maig del 1921 resultà greument ferit en explotar una bomba que manipulaven uns companys seus, i que li mutilà parcialment les mans Un cop recuperat, fou encausat per l’atemptat fallit contra el general Martínez Anido del mes d’abril Condemnat a…

Estudià a l’Escuela Industrial de Artes y Oficios de Sevilla Les seves primeres illustracions aparegueren al diari anarquista Páginas Libres  Adherit a grups anarquistes, el 1928 s’hagué d’exiliar a París i posteriorment a Brusselles i Berlín 1929 El 1930 fixà la residència a Barcelona i s’uní al grup de Treball  i a la Federació Comunista Catalanobalear Fou empresonat l’octubre del 1930 Collaborà com a dibuixant a L’Hora i La Rambla de Catalunya i fou el principal illustrador de les cobertes dels llibres de l’editorial Ariel, lligada als comunistes Expulsat de la Federació Comunista l’agost…

Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a  La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…

Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme Tingué una…

La primera edició, en 15 volums 1969-80, inclou un Atles universal català 1983 reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999 i set suplements d’actualització 1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012 L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62 i de Curial Edicions Catalanes Max…