Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Adolf Fargnoli i Janetta
Arts decoratives
Ebenista i orfebre.
Residí a Girona Efectuà un extens repertori d’arquetes per a joiells, a les quals donava títols decadentistes, i les decorava amb un barroquisme personal, amb aplicacions de pedres, ferros i metalls Exposà repetidament a Barcelona, a diversos llocs de Catalunya, a Madrid, a París i a Buenos Aires
central fotovoltaica
Tecnologia energètica
Central que utilitza plafons de cèl·lules fotovoltaiques (cèl·lula fotoelèctrica), convenientment connectades per a produir energia elèctrica directament a partir de la radiació solar.
No poden ésser regulades i, per tant, hom les ha de connectar a un sistema d’acumulació Les realitzacions pràctiques actuals arriben a potències d’1 MW Hom les utilitza per a proveir d’energia els ginys espacials o, en aplicacions estàtiques, per a proporcionar electricitat a habitatges aïllats, centres repetidors en xarxes de telecomunicació, etc
Bonaventura Fornaguera
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Argenter i gravador, el més destacat d’una família d’argenters barcelonins.
El 1680 gravà el retrat del capità general de Catalunya Alexandre de Bournonville aquell mateix any obrà una Puríssima per a la seu de Girona i, anys més tard, la llàntia d’argent de la capella dotada per Diego Girón de Rebolledo a la catedral de Tarragona i les joies per a la capella de la Concepció de la mateixa seu El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní
terrer | terrera
Arts decoratives
Oficis manuals
Persona que treballa extraient terra per a la indústria terrissera o per a altres aplicacions.
Montserrat Mainar i Benedicto
Pintura
Arts decoratives
Pintora i esmaltadora.
Filla de Josep Mainar i Pons , es formà a l’Escola Massana amb Miquel Soldevila Interessada per les noves aplicacions de la tècnica de l’esmalt, féu la primera exposició individual a Barcelona el 1957 Fou cofundadora dels Salons de Maig i d’Art Femení Guanyà el gran premi d’esmalt de la Bienal Hispanoamericana de Arte del 1956 i fou convidada a la mostra internacional de joieria del Victoria and Albert Museum de Londres 1961 Entre les seves obres sobresurt el frontal de l’altar major de Montserrat 1958 i també les sèries inspirades en Homer i en el Tirant lo Blanc Rebé també el…
terra sigil·lada
Arts decoratives
Ceràmica amb decoracions en relleu feta amb motlle o amb aplicacions de matrius sobre la superfície exterior.
Referit a la ceràmica anàloga de l’època romana, hom utilitza en arqueologia el mot tècnic sigillata o terra sigillata
vitroceràmica
Arts decoratives
Tecnologia
Matèria semblant als productes ceràmics, obtinguda per les tècniques del vidre.
És formada per microcristalls dispersos en una fase vítria residual A fi d’obtenir aquest material hom provoca una cristallització controlada d’una massa vítria i la sotmet a tractaments tèrmics apropiats perquè la distribució dels microcristalls sigui regular Aquests microcristalls, d’una grandària inferior a 1 μ, ocupen un volum superior al 50% del total Les vitroceràmiques són més dures i resistents que el vidre d’on procedeixen i que la ceràmica corrent Per això són utilitzades en diverses aplicacions, com ara en soldadura, en la construcció, en la indústria química, en…
energia eòlica
Parc eòlic del cap de Villano, a la mar Atlàntica, província de la Corunya, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia energètica
Energia
Energia del vent que pot ésser transformada en treball o electricitat mitjançant un aerogenerador.
Independentment de la utilització de l’energia del vent per fer moure vaixells de vela, l’energia eòlica és una de les fonts d’energia més antigues explotades per l’home Els perses, 200 anys aC, utilitzaven molins de vent d’eix vertical per moure les moles de pedra de moldre el blat, que foren molt utilitzades a tot Europa a partir del segle III Als Països Baixos, fins al principi del segle X, hom utilitzava molins de vent per al drenatge dels pòlders i a Anglaterra, a partir del segle VI, hom els utilitzà per a moure màquines industrials fins a l’adveniment de la màquina de vapor Els molins…
energia

Flux mundial d’energia en milions de barrils de petroli per dia
© Fototeca.cat
Física
Química
Tecnologia energètica
Energia
Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…
ceràmica
Ceràmica etrusca d’influència grega (Museu Nacional, Parma)
© Corel Professional Photos
Arts decoratives
Art de fabricar objectes (recipients, elements de construcció, etc.) de materials terrosos cuits.
Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…