Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
Manfredo Borsi
Arts decoratives
Pintura
Ceramista i pintor italià, relacionat al principi amb els futuristes.
Installat a Sant Pau de Vença 1947, es consagrà a la ceràmica de cavallet Picasso el considerà, dins les arts del foc, com el mestre de la seva generació
Juli Borrell i Pla
Arts decoratives
Pintura
Pintor i decorador mural.
Fill i deixeble de Pere Borrell del Caso En la seva obra, copiosa, sobresurten els retrats femenins i les decoracions murals de tema religiós pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes
Bonhom
Arts decoratives
Economia
Prestamista, orfebre i moneder d’origen jueu establert a Barcelona.
Encunyà els primers mancusos de Barcelona coneguts, tot imitant els dinars andalusins d’or En ells apareix inscrit en majúscules llatines el seu nom BONHOM, dates equivalents als anys compresos entre el 1017 i el 1028 i en un d’ells, com a lloc d’encunyació, Madinat Barsinuna ‘ciutat de Barcelona’ en caràcters cúfics Els documents esmenten entre el 1018 i el 1091 la circulació de mancusos de manu Bonohomine ebreo
Jordi Bonet i Godó
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Ceramista i dibuixant.
És autor de grans plafons ceràmics al seminari de Metabetchouan, Quebec 1961, i a la facultat de ciències de Quebec 1962, i de conjunts ceràmics en alt relleu policroms Homenatge a Gaudí 1963 Ha estat influït per Picasso i, en la seva època surrealista, per Dalí i per Gaudí Des del 1954 residí a Mont-real
Jaume Mercadé i Queralt
Joia de Jaume Mercadé i Queralt
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Pintor i orfebre.
Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes 1916 i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1924, gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana La seva pintura el…
marqueteria
Arts decoratives
Decoració plana en els mobles, que va des de l’embotit de marquets i del pinyolet de vori fins a les tires de cadeneta manufacturades en mosaic, com les que ornen la caixa del rei Jaume a la casa de la ciutat de València i el faristol del monestir de Pedralbes.
Als s XVI i XVII, els motius solts esdevingueren composicions de caràcter pictòric resoltes amb combinació de fustes de colors i vetes diversos A l’època romàntica o isabelina hom feia transport altern de dues matèries —metall i xicranda—, com en els secreters del Museu d’Història de Barcelona, o bé fusta de boix sobre caoba, per als mobles de sala El Modernisme reanimà les policromies, amb Homar i Busquets, així com, a mitjan s XX, l’estengueren a grans plafons Josep Obiols, a la sagristia de Montserrat, i Evarist Móra, amb L’expansió catalana de la casa de la ciutat de Barcelona
maragda
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Varietat de beril d’un color verd brillant, a causa de la petita quantitat de crom que conté.
Les altres propietats de la maragda són, essencialment, les generals del beril És una gemma molt apreciada, coneguda ja pels antics egipcis Des de l’any 1930 hom coneix mètodes per a obtenir-la sintèticament
paper pintat
Arts decoratives
Tecnologia
Química
Paper recobert de pintura monocroma o policroma, amb motius decoratius o sense, destinat a revestir les parets interiors de les cases.
Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp…
orfebreria
orfebreria Arqueta d’argent daurat decorada amb motius florals, típicament califals, pertanyent a Hisam II de Còrdova i conservada a la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l’or.
Correntment, l’orfebreria i l'argenteria són considerades com una mateixa cosa, car comprenen gairebé els mateixos processos i les respectives històries són pràcticament indissociables Històricament, els argenters i els orfebres catalans estigueren agrupats en unes mateixes associacions professionals
diamant

Diamant tallat
© Corel
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Carboni pur cristal·litzat.
Cristallitza en el sistema cúbic, cada àtom lligat tetraèdricament als quatre àtoms més propers mitjançant aquest enllaç covalent tridimensional resta completa la capa electrònica externa de cada àtom, la qual cosa explica la gran duresa del diamant la màxima, 10, en l’escala de Mohs Les formes més corrents dels cristalls són l’octàedre, el dodecàedre, el cub i la macla la combinació d’aquestes fa que molt sovint presenti cares corbes Té un pes específic de 3,51, un índex de refracció de 2,4175, i és fluorescent a la radiació ultraviolada A 1800°C comença a transformar-se en grafit El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina