Resultats de la cerca

Estudià a Llotja i dibuixà als setmanaris humorístics Lo Nunci i El Periquito , amb els pseudònims de Crospis i Koki Amb el seu germà Tomàs Padró i Pedret, el 1867 anà a París per tal d’estudiar l’Exposició Universal També anà a Itàlia 1868 Acompanyà Alfons XII com a cronista artístic i pintà diferents retrats del monarca Destacà per la força colorista i l’animació de les seves pintures històriques Pas de la fragata Berenguela pel canal de Suez, Entrevista el 1875 del Rei Alfons XII amb el Príncep de Bergara, Una avançada carlista, Primera expedició de voluntaris…

Realitzà els vitralls del castell d’Écouen 1544, París, Musée de Cluny Protegit per Catalina de Mèdicis, realitzà coves rústiques de ceràmica per al castell d’Écouen 1562 i per a les Tulleries A les rustiques figulines de ceràmica imità plantes, fruits i petits animals, i en altres peces, els baixos relleus i l’escultura Morí empresonat, en negar-se a abjurar el protestantisme Exposà els seus coneixements en el Discours admirable de l’art de terre, de son utilité, des esmaux et du feu i els Discours admirables de la nature des eaux et fontaines, de la terre, etc ambdós del 1580, obra que el…

Continuador de l’establiment fundat pel seu avi Josep al carrer del Consolat el 1842 Creà i dirigí tallers per a la installació de moblatge i agençament de corporacions i de centres oficials Habilità el palau reial de Pedralbes 1926, i el rehabilità el 1948, la capitania general de Catalunya i el govern civil de la província de Barcelona el 1929 Obtingué grans premis a les Exposicions Internacionals de San Francisco de Califòrnia 1916, Filadèlfia 1926 i de Barcelona 1929

Deixeble dels Tremulles i de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona Treballà de daurador, a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona El 1783 fou nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i el 1790, de la que hom inaugurà a Girona Fou protegit pel bisbe Tomàs de Lorenzana Anà a Barcelona i a Reus, on pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia El 1802 es reincorporà a l’Escola de Dibuix olotina Pintor i decorador amb disposicions per a l’arquitectura, fou un dels millors representants del neoclassicisme a Catalunya Té una obra extensa…

Deixeble de l’Acadèmia de Nobles Arts de Barcelona Casat amb la filla de Joan-Carles Panyó, s’installà a Olot A causa de la guerra carlina 1834 es traslladà a Barcelona Un any després de la mort del sogre s’incorporà a la direcció de l’Escola de Dibuix d’Olot Josep Berga i Joaquim Vayreda afirmen que no haurien estat pintors sense el seu alliçonament

D’aprenent d’un obrador de pintura passà al taller de l’escenògraf Planella es matriculà a Llotja i rebé lliçons de Simó Gómez El 1887 anà a Madrid, on exercí l’escenografia al Teatro Real i decorà el teatre Príncipe Alfonso Més endavant 1896 anà a Mèxic per treballar en la decoració del Teatro Nacional Però es decantà vers la illustració i els projectes decoratius, on excellí entre els més rellevants d’aquests hi ha la residència de Ramon Casas i Carbó a Barcelona, des de la minuciosa ornamentació del pòrtic fins al disseny de gran part dels mobles Figurà entre els més acreditats…

Durant la seva etapa de formació establí una fructífera amistat amb Antoni Clavé, una relació que els portà a compartir militància ideològica i tots els avenços tècnics i conceptuals de l’efervescent escena artística de l’època Ambdós participaren en concursos com el de cartells que organitzava el setmanari catalanista d’esquerres L’Opinió en el qual, l’any 1933, Clavé s’endugué el primer premi i Ortiga el segon i es feren càrrec de la decoració del Celler Bohemi, una botiga d’alimentació que tenia un espai dedicat a actuacions artístiques A causa de l’època convulsa en què visqué i,…

Posat en funcionament el 1604 per PDupont i SLourdet, per encàrrec d’Enric IV al Louvre, el 1627 fou installat a Chaillot, en una antiga savonnerie ‘fàbrica de sabó’, que donà nom als tapissos produïts, de fama aviat divulgada, els quals decoraren Versalles, Fontainebleau, els Trianon, etc Lluís XIV li donà els mateixos privilegis que a la manufactura dels Gobelins, amb la qual es fusionà al primer terç del s XIX

Donà forma figurativa als seus vasos esfinx, pigmeu, cocodril, astràgal és famós un tipus de vas en forma de mamella