Resultats de la cerca

És composta de matèria orgànica una escleroproteïna anomenada conquina o conquiolina i de carbonat càlcic, generalment en forma d’aragonita, disposats en capes concèntriques Les perles són molt apreciades i emprades en joieria La qualitat d’una perla depèn de la seva grossària , la forma esfèrica, barroca, pera, etc, el color , la brillantor , la perfecció de la pell , etc És anomenada també perla autèntica, perla d’Orient, perla fina o perla natural

La manca d’esmalts i vernissos, així com el tipus de terra, la coloració rogenca que li donen, després de la cocció, els derivats de ferro i, sobretot, la destinació a l’ús domèstic, en fan una categoria especial dins la ceràmica, que la distingeix, d’una banda, dels productes artístics, coneguts per ceràmiques, terracotes, porcellanes, rajola de València, etc, i de les peces de terra cuita sortides de la bòbila, de l’altra, i finalment de la vaixella fina coneguda amb el nom de pisa

Aprenent d’argenter a Florència, residí en diverses ciutats italianes fins que s’establí a Roma 1523-40, on participà en la defensa de la ciutat contra les forces de Carles V 1527 i treballà per al papa Climent VII Mèdici, que el feu mestre de la seca 1529 A París 1540 treballà per a Francesc I dins l’escola de Fontainebleau De retorn a Florència 1545 fou protegit per Cosme I Mèdici Autor de moltes peces d’orfebreria, només li és atribuït amb certesa el Saler de Francesc I 1540-43, Kunsthistorisches Museum, Viena, d’or i esmalts, amb les figures de Neptú i Amfitrita Bàsicament escultor,…

El 1366, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, féu set creus de pedra —de les quals només resten uns fragments malmesos— que havien d’ésser collocades en diversos indrets de la muntanya de Montserrat Hom creu que fou l’arquitecte de la capella de les Verges a l’església d’aquest monestir És possible que hagués intervingut, abans, en el retaule de la Mare de Déu de la Mercè de l’església d’aquesta advocació a Barcelona, construït per l’arquitecte Roca hom li atribueix la fina talla policromada de la Mare de Déu titular El 1373 obrà el sepulcre del prior de Montserrat Jaume de Vivers Vers el 1382…

A vegades rep una doble cuita Conegut ja a les manufactures de l’Extrem Orient, es difongué a Europa a partir de la segona meitat del s XVIII Als Països Catalans són notables els de la fàbrica de porcellana i ceràmica de l'Alcora

Vida i obra Cap al 1919 es traslladà al Rosselló, on s’assimilà a l’ambient i als problemes del país i fou un gran activista cultural Concorregué habitualment als Jocs Florals de la Ginesta d’Or fundats el 1923 i dels quals arribà a ser mantenidor, formà part del moviment Nostra Terra 1936-39 i collaborà en la revista homònima També mantingué contactes amb la cultura occitana, tant amb el felibritge com amb l’Institut d’Estudis Occitans, i entre el 1936 i el 1946 fou membre de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales Fou fundador i collaborador de la revista…

Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…