Resultats de la cerca

Fundador i cap de l' escola de Nancy La seva producció fou reconeguda i acceptada des de l’Exposició Universal de París del 1889, on presentà, entre altres, el Vas Orfeu i Eurídice Musée des Arts Décoratifs, París La flor és l’element decoratiu per excellència en tota la seva obra, tant en vidre com en moble El seu taller fou un dels centres més importants de l’Art Nouveau en arts decoratives i especialment en el treball del vidre

Des de molt petit residí a Barcelona De formació autodidàctica, començà treballant en un taller de vidre, però aviat passà a l’art de la talla del cristall copes d’ornament, joies, quadres, etc Emprà moles de carborúndum per a desbastar, de sílex artificial per a afinar i de suro amb pols de pedra tosca per als ombrejats i polits Hi ha obres seves als museus del Vaticà, Kennedy, dels Reis de Bèlgica, etc, i creà a Sants el Museu Pons i Cirac Hom li dedicà el film Les mans de Pons Cirac 1967, de JFde Lasa, i el llibre A flor de vidre i amb l’ànima enlairada , de Garcia i Sánchiz…

Enginyer industrial, fou catedràtic de química a la universitat  El 1903 fou escollit  vicepresident de l'Associació Nacional d'Enginyers Industrials El 1905 inaugurà botiga a Barcelona Fundà la Societat Catalana de Paviments Monolítics i Similars, que en les seves obres emprava la xilotita , susceptible d’ornamentació vària, i la duroxila , per a la reproducció en sèrie de treballs escultòrics de pedra en pasta, apta per a donar forma a les sinuoses arcades i mogudes xemeneies modernistes El 1909 fou nomenat mantenidor-secretari de l'Ajuntament de Barcelona Collaborà en publicacions…

Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles Arts a…