Resultats de la cerca

Fou l’autor de la magnífica custòdia de la seu de València 1442-56, d’or o de bronze daurat, de catorze pams d’alçada, que el 1812 fou fosa o exportada a Anglaterra A la catedral de València hom en conserva la MaredeDéude la Cadira 1465, d’alabastre El seu germà o fill Jaume de Castellnou fou també argenter

Es formà amb el seu pare, Andrea Pisano, el qual succeí en la fàbrica de la catedral d’Orvieto 1348-53 és autor, entre altres nombroses obres que li són atribuïdes MaredeDéude la Llet , al Museo Nazionale di San Mateo, de Pisa, de la MaredeDéu amb l’Infant de l’església de Santa Maria Novella, de Florència, i de la MaredeDéu del sepulcre de Marco Cornaro…

Reconegut com a orfebre, començà a pintar a 36 anys en collaboració amb Lorenzo Costa Obres seves són MaredeDéu i àngel 1492, National Gallery, Washington i Madona, el nen Jesús i sis sants 1492, a Bolonya, els frescs del Palazzo Comunale de Bolonya 1505 i retrats com el de Federigo Gonzaga 1510, Metropolitan Museum, Nova York

Tot i ésser desconeguda, per indocumentada i no signada, la major part de la seva obra, és identificat, per clàusula expressa de qui li encarregà l’obra, com a tallista, decorador i arquitecte de la capella del Santíssim de Canet de Mar 1955 i de la del monestir de Sant Joan de les Abadesses Restaurà la imatge de la MaredeDéude la Mercè del cambril del temple de la Mercè, a Barcelona 1939, i el retaule del…

L’any 1940 ingressà a l’Escola Massana, on es graduà en l’especialitat d’esmalts, i treballà a la manufactura de l’escola, que dirigia Miquel Soldevila A partir del 1947 fou professor de les assignatures d’estilització i composició, i més tard 1971, de les de forma, color i tècnica de l’esmalt També formà part del tribunal de les proves oficials de revàlida  Com a esmaltador, amb una tècnica molt acurada i perfecta, realitzà nombroses obres, entre les quals destaquen un calze per al cardenal Tedeschini…

A partir del 1757 construí el cambril de Santa Maria a Alacant, on l’any 1761 pintà i encarnà la MaredeDéude l’Assumpció , que havia remodelat l’escultor Pasqual Valentí

Deixeble del seu pare, Josep Sunyer i Parera, i de l’escola de Francesc d’A Galí Inspirant-se en el llibre de passanties del gremi de joiers i argenters, creà un estil on els elements del barroc popular català són imbricats amb elements del cubisme sintètic i aconsegueixen una perfecta conjunció fou l’anomenat estil Sunyer , que el convertí en un dels principals artistes noucentistes Renovador de l’art litúrgic, en fou el més important creador del moment, amb obres com la medalla commemorativa del Congrés Litúrgic de…

El 1843 s’establí a Barcelona, i treballà en joies tradicionals catalanes i en prestigiosos objectes de culte calze d’or de Pius IX, pectoral del bisbe Urquinaona, corona de la MaredeDéude Montserrat 1881 El seu establiment fou continuat pels seus fills, Francesc Cabot i Rovira Mataró 1848 — Barcelona 1918, Emili  i Joaquim

El 1366, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, féu set creus de pedra —de les quals només resten uns fragments malmesos— que havien d’ésser collocades en diversos indrets de la muntanya de Montserrat Hom creu que fou l’arquitecte de la capella de les Verges a l’església d’aquest monestir És possible que hagués intervingut, abans, en el retaule de la MaredeDéude la Mercè de l’església d’aquesta advocació a Barcelona, construït…

Féu la seva prova de passantia el 1679, presentant una medalla d’or amb la imatge de sant Oleguer És autor documentat de la imatge de la MaredeDéude la Cinta catedral de Tortosa, del reliquiari de sant Tomás de Villanueva catedral de València i d’un frontal d’argent per a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona Entre les obres conservades cal esmentar un reliquiari de sant Pere per a l’…