Resultats de la cerca

Bé que els límits que separen l’art de la simple artesania són confusos i sovint és impossible de distingir una terrissa d’una terracota, hom sol excloure d’aquesta darrera accepció les peces d’ús domèstic terrissa de cuina i les peces de bòbila rajols, teules, etc Hom n'exclou igualment la terrissa antiga, decorada o no, que hom anomena globalment ceràmica L’aplicació artística dels productes de terrisseria ha estat àmplia i variada des de la prehistòria fou aplicada a l’arquitectura almenys des dels relleus dels grans edificis assiris i babilonis Els grecs, i després els romans i sobretot…

Llicenciada en història de l’art, es doctorà en belles arts amb una tesi sobre l’esmalt Deixeble i collaboradora d’Andreu Vilasís, s’ha especialitzat en història i tècnica de l’esmalt Des del 1978 és professora de l’Escola d’Arts Aplicades la Llotja de Barcelona Collabora, també, en el Centre d’Informació de l’Art de l’Esmalt 1983 i en la redacció de la revista L’Esmalt 1988, i és conservadora del Museu de l’Esmalt Contemporani de Salou Des del 1981 exposa la seva obra, guardonada amb diversos premis internacionals, de la qual hi ha mostres en diversos museus arreu del món

Alumne de l’Escola de Belles Arts de Barcelona i del Cercle Artístic de Sant Lluc Treballà l’aquarella, l’oli i el tremp Exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona Decorà algunes esglésies d’Occitània, entre altres la de Setfònts Guiena Al Museu Morera de Lleida es conserven obres seves

Format a Alemanya Fou membre del Cercle Artístic de Sant Lluc Cofundador de la casa J Esteva i Companyia de Barcelona, que fou una de les primeres firmes de la decoració modernista Entre les seves obres sobresurt, a Barcelona, la decoració de la casa Pérez-Samanillo —actual Cercle Eqüestre— i la de la porta del Trentenari de la Casa de la Ciutat 1929, aquesta amb un esperit renaixentista Estigué associat als seus parents Hoyos

Format al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Escola Massana, n'esdevingué professor de dibuix i esmalt Fou deixeble de Miquel Soldevila Participà en diverses mostres estatals d’arts decoratives, i fou premiat en l’edició del 1949 celebrada a Madrid Practicà també el dibuix, l’escultura i la pintura Com a esmaltador és considerat un dels pioners del ressorgiment de l’art de l’esmalt del segle XX, en el que s’ha denominat Escola de Barcelona La seva obra figura en multitud de colleccions particulars i de l’Ajuntament de Barcelona

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Dresden 1908-14 El 1915 fundà el Gremi d’Artistes de Terrassa S'establí a Barcelona posant botiga de mobles i sala d’exposicions, que esdevingué un centre artístic ciutadà 1920-36 La seva pintura es mou dins un lirisme postmodernista Moblista notable, revalorà la marqueteria, creant un estil modern inspirat en la tradició Premiat a les exposicions d’arts decoratives de París 1925, Barcelona 1929 i Madrid 1947 La seva obra es troba als museus de Barcelona, Terrassa i Tossa i a diverses colleccions

Format en una acadèmia barcelonina, fou premiat a la Triennal de Milà per uns cartells i a la Biennal de Venècia Membre del Cercle Artístic de Sant Lluc i del FAD Fent equip amb Josep Fernández i Gual i Josep Mir i Virgili, participà al I Saló d’Artistes Decoradors 1936 Després de la guerra civil de 1936-39, en societat amb Mir, realitzà el Saló Rosa i el Dique Flotante Féu marqueteries murals per als magatzems Sears, la sèrie L’expansió catalana casa de la ciutat de Barcelona i la Taula de Canvi i El consolat de Mar, al Banc Condal

Format a Llotja i a París És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració 1910, que palesa una personalitat decorativista independent però influïda per classicisme noucentista Era soci del Cercle Artístic de Sant Lluc Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavera del 1935 i el 1936 Fou el millor collaborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu…

Deixeble de Josep Pascó a Llotja El 1911 fou premiat a la VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona amb els dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada El 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid, i amb un exlibris guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona El 1919 el Cercle Artístic de Barcelona li concedí la medalla d’or El 1921 anà becat a Viena Participà a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 Decorà el despatx i la biblioteca de Cambó 1925 i els salons de Capitania General 1929, entre altres obres El 1936…

Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a Llotja Anà a Madrid el 1891 De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que collaborava a diversos diaris i fou redactor de “De Tots Colors” 1909, on sovint signava Faune El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l’any següent ja exposà ceràmica a la Sala Parés Les seves peces foren premiades a Madrid 1924, París 1925, Filadèlfia 1926 i Barcelona 1929 Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923 Treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937 El seu estil és…