Resultats de la cerca

Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…

Nasqué com a imitació de la ceràmica àtica de vernís negre del segle IV aC i mantingué sempre el caràcter de llisa amb vernís negre Els únics elements decoratius que comporta són cercles de palmetes estampades voltades d’una faixa d’estries, o bé cercles de pintura blanca acompanyats de flors estilitzades Segons la classificació de Nino Lamboglia 1950, el tipus A és el pròpiament fet a la Campània durant els segles III i II aC el B es fabricà possiblement a l’Etrúria Marítima a partir del 150 aC, i el C tingué com a centre l’illa de Sicília Els dos darrers es fabricaren fins el…

Ha donat nom a la cultura d’agricultors més antiga de bona part d’Europa, del sud del llac Balaton, Hongria occidental, a l’estuari de l’Oder i del Rin fins al Vístula Començà abans del 4000 aC, i durà més d’un milleni Hom suposa que fou originada per una sèrie d’onades de colonitzadors, arribades de Pròxim Orient i que seguiren en bona part la ruta danubiana, pertanyents a un poble de tipus antropològic mediterrani Aquesta cultura, ultra el nom de cultura de la ceràmica de bandes , ha rebut el de danubiana

És típica del Neolític i l’Eneolític del nord d’Alemenya i Jutlàndia Es propagà per una gran part de l’Europa central i oriental i per Escandinàvia Influí notablement en l’evolució del vas campaniforme

Referit a la ceràmica anàloga de l’època romana, hom utilitza en arqueologia el mot tècnic sigillata o terra sigillata

La manca d’esmalts i vernissos, així com el tipus de terra, la coloració rogenca que li donen, després de la cocció, els derivats de ferro i, sobretot, la destinació a l’ús domèstic, en fan una categoria especial dins la ceràmica, que la distingeix, d’una banda, dels productes artístics, coneguts per ceràmiques, terracotes, porcellanes, rajola de València, etc, i de les peces de terra cuita sortides de la bòbila, de l’altra, i finalment de la vaixella fina coneguda amb el nom de pisa

Conservador de ceràmica dels Museus d’Art de Barcelona 1950-64, esdevingué director del nou Museu de Ceràmica el 1964 Féu importants excavacions a Muel, Terol i Villafeliche, així com viatges d’investigació al sud i al centre de la península Ibèrica Gràcies a les seves gestions enriquí el museu esmentat amb sis peces de ceràmica de Picasso Publicà, entre altres títols, Cerámica catalana decorada amb ABatllori, 1949, Aragón-Muel amb MAlmagro, 1952, La cerámica de Teruel amb MAlmagro, 1962 i Cerámica medieval española 1967 Fou membre de la Spanish Society…

Les seves obres són gresos de formes simples i de qualitats pètries, entre les quals es destaquen els vasos i les peces de formes depurades, així com les plaques que realitzà darrerament, amb les quals perseguia efectes escultòrics i de policromia, mitjançant una sàvia aplicació dels esmalts Feu la primera exposició a Barcelona 1936, i exposà després a Alemanya, Suïssa, París, Washington, Bilbao i Madrid Obtingué medalles d’or a la Triennal de Milà 1936, 1951, 1957 Té obres als principals museus de ceràmica del món, i és autor de plafons, com ara el gres que reprodueix Les Taules…