Resultats de la cerca

Fou l’arquitecte decorador del Regent i un dels més importants representants del rococó francès Féu el cor i la portada sud de Saint-Sulpice ~1720 i decorà salons del Palais-Royal, avui desapareguts, com la major part de la seva obra, la qual hom coneix per l’edició que JHuquier féu dels seus projectes, en tres volums Petit Oppenordt, Moyen Oppenordt i Grande Oppenordt , començada vers 1737 i acabada després de la seva mort

Fou deixeble de JAHoudon, JPajou i PGouthière, amb els quals aprengué la tècnica de la fosa del bronze, i treballà com a bronzista a la fàbrica reial de Sèvres, on féu diverses obres per a Lluís XVI, Maria Antonieta i l’emperadriu Josefina

Realitzà en estil neoetrusc l’església de Saint-Philippe-du-Roule a París 1786 Durant trenta anys treballà en collaboració amb Pierre-François Fontaine , el qual trobà a Roma 1786, on ambdós foren influïts per AVignola i APeruzzi De retorn a París, treballaren per al Directori i per a NapoleóI Publicaren un Recueil des décorations intérieures 1812, veritable catàleg de motius decoratius de l’estil Imperi En collaboració amb Beaumont projectà la Plaça de les Piràmides Es retirà de tota activitat el 1814

Fundador i cap de l' escola de Nancy La seva producció fou reconeguda i acceptada des de l’Exposició Universal de París del 1889, on presentà, entre altres, el Vas Orfeu i Eurídice Musée des Arts Décoratifs, París La flor és l’element decoratiu per excellència en tota la seva obra, tant en vidre com en moble El seu taller fou un dels centres més importants de l’Art Nouveau en arts decoratives i especialment en el treball del vidre

Amb CPercier, fou arquitecte oficial de Napoleó I i director de l’estil Imperi, no solament en arquitectura, sinó també en mobiliari i en decoració Ambdós feren nombroses restauracions per a les principals residències reials antigues Entre les seves construccions originals es destaquen l’arc de triomf del Carrousel 1806-10 i el projecte de la Rue de Rivoli 1805 El 1814 Percier es retirà i Fontaine treballà sol per a Lluís XVIII projecte de la Capella Expiatòria, 1816-20 i per a Lluís Felip d’Orleans galeria d’Orleans al Palais-Royal, 1829

Deixeble de JF Blondel, treballà al servei dels prínceps alemanys i principalment de l’elector de Baviera Max Emmanuel Adaptà el rococó al gust alemany, tot donant-li una major exuberància Amb la collaboració del seu estucador Johann-Baptist Zimmermann, construí a Munic el pavelló d’Amalienburg, al Nymphenburg 1734-39, i el Residenztheater 1751-53, que porta, per això, el seu nom

Realitzà els vitralls del castell d’Écouen 1544, París, Musée de Cluny Protegit per Catalina de Mèdicis, realitzà coves rústiques de ceràmica per al castell d’Écouen 1562 i per a les Tulleries A les rustiques figulines de ceràmica imità plantes, fruits i petits animals, i en altres peces, els baixos relleus i l’escultura Morí empresonat, en negar-se a abjurar el protestantisme Exposà els seus coneixements en el Discours admirable de l’art de terre, de son utilité, des esmaux et du feu i els Discours admirables de la nature des eaux et fontaines, de la terre, etc ambdós del 1580, obra que el…

Fou mestre tapisser reial i de Lluís d’Anjou, per a qui féu la gran sèrie de la tapisseria de l'Apocalipsi del castell d’Angers

Renovà la moda femenina, de la qual eliminà, al voltant del 1908, una sèrie de guarniments i ornaments no funcionals, així com la cotilla Treballà amb un magnífic equip de decoradors i pintors, del qual es destaquen RDufy i MVlaminck Després de la Primera Guerra Mundial tancà la seva casa de modes, que obrí novament vers el 1925, per participar a l’Exposició d’Arts Decoratives de París Retirat a Provença, escriví les seves memòries En habillant l’époque 1931, i es dedicà a la pintura

Fou un veritable renovador, gràcies a la introducció de materials com la banya i l’esmalt i a la valoració de la joia pel treball i el disseny de la muntura més que no pas per la pedreria i el seu valor material Utilitzà preferentment la forma femenina, sovint unida a la forma animal, com a la libèllula d’or i esmalts que pertangué a Sarah Bernhardt 1891