Resultats de la cerca

Fill de Josep Llorens i Artigas Conegut amb el nom de Gardy-Artigas Format a l’École du Louvre, es formà entorn de Chagall, Braque i Giacometti El 1959 installà un taller de ceràmica a París, i collaborà assíduament amb Joan Miró, especialment a les obres per a l’exposició Osaka 70, al Japó, país on havia estudiat ceràmica antiga Dedicat bàsicament a l’escultura —bronze i plàstics—, efectuà, el 1973, dues grans obres a l’aire lliure a Plateau d’Assy, per a illustrar, amb altres artistes, el Poème dans l’espace de JPLemesle El 1974 féu la Porta per a una ciutat a l’autopista…

Format a Llotja i, amb Gleyre, a París Notable pintor de gènere, fou un dels principals decoradors d’interiors del seu temps

Estudià a Llotja, al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Escola Superior dels Bells Oficis De les seves activitats inicials cal destacar la seva tasca de crític d’art a La Veu de Catalunya  i la fundació de l’ Agrupació Courbet El 1917 feu el primer viatge a París, becat per la Mancomunitat de Catalunya El 1922 fou nomenat secretari de l’Escola dels Bells Oficis, càrrec que exercí fins el 1924, que es traslladà a París Dotat d’una gran senzillesa i simpatia personal, té un anecdotari riquíssim, que constitueix un retaule viu d’aquell període És decisiu el seu paper en el desenvolupament de la…

Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions particulars, al Museu del Casal…

Deixeble de l’Institut Escola de la Generalitat i de l’Escola Industrial Ceràmica Collaborador de Josep Llorens i Artigas , i professor ajudant seu fins el 1950 a l’Escola Massana Feu una primera exposició amb Llorens i Artigas a les Galeries Laietanes de Barcelona Posteriorment treballà a París i a Suècia amb Tyra Lundgrens Collaborà en la realització dels grans murals de Llorens i Artigas i Miró El 1960 fundà, amb Jordi Vilanova , Joan Vila i Grau , Aureli Bisbe i Jordi Bonet , l’equip La Cantonada El 1966 participà en les Dècades de Provença Exposà a…

Format a Mallorca Escola d’Arts i Oficis, 1955 i a Barcelona Escola de Belles Arts, 1956, i Escola Massana, 1960 Deixeble de Josep Llorens i Artigas Autor d’atuells de gres, de forma i coloració originals, i de murals aplicats a obres arquitectòniques a Mallorca, entre els quals destaquen el plafó de ceràmica del parc de Sa Quarentena 1970 i el mural sobre una obra de Miró 1983 La seva obra, inspirada en la tradició popular, és representada a nombrosos museus i colleccions

Fill del dibuixant Ramon Quer i Vidal Cardona, Bages 1829 — Sabadell 1893 establert a Sabadell el 1859, on fou professor de dibuix i cofundador de l’Acadèmia de Belles Arts Format amb Marià Burgués, completà estudis a Golfe Joan, Saint Vallier i Burjassot Treballà a les manufactures Ludolf de Rio de Janeiro A Barcelona creà una fàbrica de mosaic de gres i fou professor a l’Escola Superior dels Bells Oficis Orientà cap a la ceràmica Apa, Xavier Nogués —amb qui collaborà en els plafons de la Cooperativa del Pinell de Brai i en altres obres—, Aragay i sobretot Josep Llorens i…

Formada a l’Escola Massana 1950-59 —fou deixebla i collaboradora de Llorens i Artigas— i a la Konstfackskolan d’Estocolm 1961-62 Ha exposat individualment a la Garriga 1960, Estocolm 1962, Girona 1963, Barcelona 1966, 1967 i 1979, València 1974 i 1979, Gandia 1979, Palafrugell 1983 i Vic 1985, i collectivament a Faenza, Ginebra, Florència, Montevideo, Maastrich Holanda, Madrid, Cotlliure, la Bisbal, Tarragona, Don Mills Ontario, Göteborg Suècia, Bechyně Txecoslovàquia i, sovint, a Barcelona Té diversos premis barcelonins, entre els quals el primer Ciutat de Barcelona que es…

Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…