Resultats de la cerca

Situat a Terrassa, conserva teixits, indumentària, roba de la llar, complements, mostraris industrials i dissenys El seu fons, que consta de més de 100000 objectes, se centra principalment en l’àrea europea i mediterrània, amb peces que cronològicament van des del segle I fins a l’època actual També té algunes colleccions orientals i americanes Cal esmentar especialment el patrimoni modernista, una collecció única que reuneix obres mestres d’artistes, dissenyadors i empreses catalanes del final del segle XIX i del principi del segle XX El primer embrió del Centre fou la collecció privada de…

Té l’origen en les adquisicions de teixits que l’Ajuntament de Barcelona inicià el 1883 per fer un fons monogràfic, que vers el 1950 es convertiren en la secció de teixits del Museu d’Art de Barcelona L’any 1964 s’inaugurà el Museu Tèxtil a l’antic Hospital de la Santa Creu El 1969, amb la incorporació de la collecció de Manuel Rocamora, naixé el Museu d’Indumentària-Collecció Rocamora, al palau del Marquès de Llió, al carrer de Montcada El 1982 el Museu Tèxtil i el d’Indumentària s’unificaren, i el conjunt s’enriquí amb el Museu…

Hom empra bàsicament argila o caolí com a primeres matèries fonamentals a causa de llurs qualitats plàstiques i refractàries hom empra també additius amb finalitat desengreixant que assuaveixen les contraccions durant la cocció sorra, quars, feldespats, xamota, materials fundents que rebaixen la refractarietat feldespats, àlcalis, i uns altres que l’augmenten corindó, bauxita metàllics Actualment hom empra també com a primera matèria commixtions de materials terrosos desproveïts de qualitats plàstiques, però transformables per cocció En una primera fase del procés de fabricació hom procedeix…

Feu la carrera de Magisteri a Tarragona, i el 1927 es desplaçà a Ripollet Vallès Occidental com a mestre municipal, alhora que començava l’aprenentatge de les arts plàstiques Alumne d’Antoni Vila i Arrufat a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, continuà la seva formació artística a la Llotja de Barcelona Com a mestre nacional, fou destinat a Olot l’any 1934, on continuà la seva formació artística amb Josep Clarà i Martí Casadevall Fou també deixeble de Bosch Roger, Xavier Nogués i Manuel Humbert Finalitzada la Guerra Civil, escriví algun vers en català i fou jutjat i expulsat del…

Conservador de ceràmica dels Museus d’Art de Barcelona 1950-64, esdevingué director del nou Museu de Ceràmica el 1964 Féu importants excavacions a Muel, Terol i Villafeliche, així com viatges d’investigació al sud i al centre de la península Ibèrica Gràcies a les seves gestions enriquí el museu esmentat amb sis peces de ceràmica de Picasso Publicà, entre altres títols, Cerámica catalana decorada amb ABatllori, 1949, Aragón-Muel amb MAlmagro, 1952, La cerámica de Teruel amb MAlmagro, 1962 i Cerámica medieval española 1967 Fou membre de la Spanish Society of America i…

Des de molt petit residí a Barcelona De formació autodidàctica, començà treballant en un taller de vidre, però aviat passà a l’art de la talla del cristall copes d’ornament, joies, quadres, etc Emprà moles de carborúndum per a desbastar, de sílex artificial per a afinar i de suro amb pols de pedra tosca per als ombrejats i polits Hi ha obres seves als museus del Vaticà, Kennedy, dels Reis de Bèlgica, etc, i creà a Sants el Museu Pons i Cirac Hom li dedicà el film Les mans de Pons Cirac 1967, de JFde Lasa, i el llibre A flor de vidre i amb l’ànima enlairada , de Garcia i Sánchiz…

Començà com a pintor de cavallet amb natures mortes i retrats femenins i com a dibuixant Realitzà aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies per a edicions de bibliòfil Féu grans figures de paper retallat i enganxat d’una notable corporeïtat L’any 1911 exhibí, amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Nèstor Martín Fernández de la Torre, al Faianç Català, pintures, dibuixos i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb Com a escenògraf treballà copiosament a França i a Anglaterra La seva pintura és altament decorativa, d’inspiració literària,…

És autor d’una creu d’argent, conservada al museu de Vic, i, possiblement, de la creu del Vilar, de Castellbell 1599, prototip de les creus del segle XVII

Alumne de l’Escola de Belles Arts de Barcelona i del Cercle Artístic de Sant Lluc Treballà l’aquarella, l’oli i el tremp Exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona Decorà algunes esglésies d’Occitània, entre altres la de Setfònts Guiena Al Museu Morera de Lleida es conserven obres seves

Habità a Càller i, en collaboració amb Joan Figuera, pintà el magnífic retaule de Sant Bernadí 1455 Museu de Càller, fita en la renovació pictòrica de Sardenya Contractà el 1463 el retaule de l’altar major de Sant Jaume de Perpinyà, on el 1470 contractà una important vidriera per a Sant Mateu