Resultats de la cerca

Es dedicà a la caricatura i altres dibuixos, a més de treballar en el camp de la illustració i l’animació al cinema Es dedicà també a la pintura i en féu algunes exposicions Dins del seu camp, començà a treballar com a dibuixant humorístic en diverses revistes esportives El Borinot 1924, La Barrila Deportiva , amb el pseudònim de ‘Gripau’, i Xut 1925 Continuà a El Mundo Deportivo 1929, i també publicà a diaris i revistes de l’època com El Diluvio 1933 i L’Esquella de la Torratxa , durant la guerra civil Sindicalist ben actiu, fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants Professionals de l…

Inicià els estudis artístics a Lleida, amb Frederic Trias De molt jove es traslladà a Barcelona, on continuà treballant Fou alumne de Llotja, i perfeccionà el seu estil a l’estudi de Simó Gómez El 1878 entrà al taller escenogràfic de Soler i Rovirosa El 1883 establí una acadèmia particular Obtingué diversos premis

Deixeble de l’Acadèmia de Nobles Arts de Barcelona Casat amb la filla de Joan-Carles Panyó, s’installà a Olot A causa de la guerra carlina 1834 es traslladà a Barcelona Un any després de la mort del sogre s’incorporà a la direcció de l’Escola de Dibuix d’Olot Josep Berga i Joaquim Vayreda afirmen que no haurien estat pintors sense el seu alliçonament

Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de Pau Gargallo a Bells Oficis Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922 El 1926 presentà a la Sala Nancy de Madrid una collecció d’objectes de vidre esmaltat, i el mateix any hi fou premiat amb primera medalla d’or per obres similars a l’exposició nacional Es traslladà a París 1930 i hi residí uns quants anys i exposà al Salon des Indépendants Exposà també a Londres 1929 i Barcelona 1943, 1946, 1966

Resident a Lleida els dies que a la seu triomfava la pintura gòtica lineal El 1305 Jaume II li encomanà de pintar i daurar el sepulcre del seu pare Pere el Gran, sebollit al monestir de Santes Creus, on es traslladà amb la seva família El 1307 rebé de part del rei quatre-cents sous pel seu treball Del 1308 al 1312 continuà la seva tasca al dit cenobi i realitzà també certs treballs al santuari de Paretdelgada la Selva del Camp 1313 Hom li atribueix també la pintura i decoració del panteó de Blanca de Nàpols

Fill de joiers, tingué una formació autodidàctica en diverses disciplines artístiques Es traslladà a Tarragona, on el 1962 creà a l’Escola Taller d’Art l’especialització d’esmalts Residí a Nova York 1970 i posteriorment s’establí a Barcelona De caràcter emprenedor, s’arriscà en empreses artístiques de gran volada Guanyà el primer premi d’esmalts en la III Biennal Internacional de Llemotges i el primer premi del Museu a Brooklyn EUA Pel que fa al gravat, creà el Mini-Print Internacional de Gravat a Cadaqués i la Primera biennal internacional COPY-ART La seva obra està repartida en diverses…

Format a Burjassot amb Francesc Quer 1904 i, sobretot, a Golfe Joan amb Charles L’Hospied 1906-11, treballà amb Quer a Rio de Janeiro 1911 Muntà una secció de ceràmica al taller de Gustau Violet, a Prada 1912, i fàbriques i tallers ceràmics a Hernani 1919, a Manises 1921 i —amb Violet— a Cerdanyola 1930 Fundà a Cornellà de Llobregat un taller de ceràmica decorativa 1945, que després traslladà a Sant Just Desvern 1960 Exposà per primera vegada —dibuixos i vidres— a Barcelona 1917 fou cofundador d’ Els Evolucionistes i collaborà a Un Enemic del Poble Exposà a Barcelona diverses…

Monjo de Montserrat 1947, desenvolupà les seves habilitats artístiques al monestir, i el 1962 hi installà el primer forn de ceràmica, origen de l’obrador de l’abadia Amplià els seus coneixements amb estudis a l’Escola Massana de Barcelona 1962-65 El 1965 es traslladà a Sant Miquel de Cuixà, on fundà un nou taller Secularitzat el 1971, obrí un altre obrador a Codalet Conflent, i en la nova etapa continuà utilitzant el nom de religió Paulí , pel qual fou conegut Elaborà peces d’ús en les quals combina unes formes molt estilitzades amb una aplicació subtil de les coloracions Per a…

A divuit anys abandonà l’Escola de Belles Arts de Viena i anà a estudiar al Bauhaus de Weimar, on fou nomenat professor La seva contribució al renovament del disseny del moble fou decisiva El 1925 inventà el moble de tub metàllic adaptat a la gran sèrie industrial cadira Wassily De totes les seves creacions, la més audaç i la més original és la cadira cantilever 1928, en forma de S, reconeguda avui com la cadira comercial més utilitzada del món i síntesi del disseny del Bauhaus de Weimar Apassionat per l’arquitectura, deixà el Bauhaus el 1928 i es traslladà a Berlín, a estudiar-hi…

Estudià a Llotja, al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l’Escola Superior dels Bells Oficis De les seves activitats inicials cal destacar la seva tasca de crític d’art a La Veu de Catalunya  i la fundació de l’ Agrupació Courbet El 1917 feu el primer viatge a París, becat per la Mancomunitat de Catalunya El 1922 fou nomenat secretari de l’Escola dels Bells Oficis, càrrec que exercí fins el 1924, que es traslladà a París Dotat d’una gran senzillesa i simpatia personal, té un anecdotari riquíssim, que constitueix un retaule viu d’aquell període És decisiu el seu paper en el…