Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Bonaventura Fornaguera
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Argenter i gravador, el més destacat d’una família d’argenters barcelonins.
El 1680 gravà el retrat del capità general de Catalunya Alexandre de Bournonville aquell mateix any obrà una Puríssima per a la seu de Girona i, anys més tard, la llàntia d’argent de la capella dotada per Diego Girón de Rebolledo a la catedral de Tarragona i les joies per a la capella de la Concepció de la mateixa seu El 1689 féu les aplicacions d’argent que adornen les tapes del Llibre de les bosses del consell municipal barceloní
Joan Baptista Vilar
Disseny i arts gràfiques
Arts decoratives
Gravador i argenter.
Actiu entre el 1615 i el 1623/> De la seva obra, impulsiva i vigorosa, es destaquen les portades de l' Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos , de Francesc de Montcada 1623, i els Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències , de Jeroni Ferrer de Guissona 1623
Agustí Roda
Arts decoratives
Mestre argenter.
Documentat a Tortosa Amb el seu sogre, l’argenter valencià Eloi Canyamés, s’encarregà 1626 de la fàbrica d’una custòdia d’argent daurat, en forma de templet acabat amb una cúpula i la figura de Crist, per a la seu tortosina Es dugué a terme el 1638
Enric Valdenci
Arts decoratives
Argenter.
Féu, amb Josep Figuerola, la imatge de la Concepció per a la collegiata de Santa Maria de Manresa 1676 i, amb Bonaventura Fornaguera, una imatge similar per a la catedral de Girona 1680
Lluís Cucurella
Arts decoratives
Argenter.
És autor d’una creu d’argent, conservada al museu de Vic, i, possiblement, de la creu del Vilar, de Castellbell 1599, prototip de les creus del segle XVII
Antic Lloreda
Arts decoratives
Argenter.
Són la seva obra principal les arquetes dels Cossos sants dels patrons de la ciutat, datades entre el 1616 i el 1653, una imatge de sant Maurici seu de Manresa i les dels sants Ermenter i Celdoni Cardona Consta documentalment el seu treball en creus processionals, custòdies i reliquiaris per a diverses parròquies del Bages
Felip Ros
Arts decoratives
Mestre argenter.
La primera obra que hom en coneix, el dibuix de la prova de passantia, el 1567, és un penjat Des d’aleshores fins al 1626 són nombroses les peces que treballà, i hom podria dir que fou l’argenter més cercat pel consell barceloní El 1582 obrà, en argent daurat, la imatge de santa Eulàlia per al penó de la ciutat de Barcelona el 1588 rebé del consell la comanda de fer una urna reliquiari de bronze daurat del 1611 data l’encàrrec del reliquiari en forma de templet dels sants Fabià i Sebastià per a la capella de la casa de la ciutat actualment al Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona Obrà…
Joan Perutxena
Santa Eulàlia , estàtua d’argent de Joan Perutxena
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Mestre argenter.
Realitzà la seva passantia dins el gremi barceloní 1619, amb un aiguamans d’estil germànic El consell municipal de Barcelona li encarregà una imatge processional de Santa Eulàlia per a la seu 1644
Francesc Via
Disseny i arts gràfiques
Arts decoratives
Argenter i gravador.
Féu la seva prova de passantia el 1679, presentant una medalla d’or amb la imatge de sant Oleguer És autor documentat de la imatge de la Mare de Déu de la Cinta catedral de Tortosa, del reliquiari de sant Tomás de Villanueva catedral de València i d’un frontal d’argent per a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona Entre les obres conservades cal esmentar un reliquiari de sant Pere per a l’església prioral de Reus 1696 Com a gravador són notables els seus frontispicis de llibres i les làmines que illustren la relació d’actes dedicats pel gremi d’argenters de Barcelona a Joan Josep d’…
Joan Matons
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Argenter i gravador.
Féu la seva passantia l’any 1690 Hom li coneix gravats com el frontis de les Consuetudines ilerdenses 1691 i l' Anunciació per a la Canción Real a María 1693 A partir de dissenys de l’escultor Joan Roig, fill, féu els famosos canelobres de set braços —que fan més de 2 m d’alçada— de la catedral de Mallorca 1703-21 i el reliquiari de Sant Bernat Calbó de la seu de Vic 1701-28, exemples destacats de l’argenteria rococó a Catalunya