Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
inadaptació
Psicologia
Situació en què l’individu no s’adapta al propi ambient (físic, professional o social), bé per manca d’harmonia entre els diferents elements de la seva personalitat o per incapacitat per a modificar la realitat segons les pròpies necessitats.
Sol anar acompanyada de trastorns afectius i de conflictes ambientals, que poden produir problemes de conducta Segons l’àmbit en què es manifesta, hom parla d’inadaptació familiar, escolar, professional o social
misogínia
Psicologia
Aversió a les dones.
Quan és de caràcter patològic, pot anar acompanyada d’altres símptomes de component mental La psicoanàlisi sol explicar la misogínia com un reflex d’una situació homosexual originada a la infància i relacionada amb els pares complex d’Èdip o d’Electra
misantropia
Psicologia
Aversió a les persones i en general a la societat.
Considerada com una manifestació de poca sociabilitat humana, pot respondre a un desmesurat exalçament de la pròpia personalitat, o bé a un sentiment pessimista i a una frustració quant a les possibilitats de collaboració amb els altres Modernament és inclosa dins els estats patològics de l’individu, acompanyada sovint de malenconia i hipocondria
obsessió
Psicologia
Idea, paraula o imatge persistent que s’imposa amb independència de la voluntat i que només amb dificultat pot ésser desarrelada de la ment.
Entre les diferents menes d’obsessions, a més de les intellectuals , hi ha les impulsives l’obsés és portat a fer un acte, com ara rentar-se les mans repetidament i les inhibidores enfront de certs objectes o actes Acompanyada de plena consciència, l’obsessió és pròpia de diverses neurosis i constitueix un dels símptomes típics de la psicoastènia
fricatiu | fricativa
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant articulada mitjançant una aproximació entre dos òrgans bucals, acompanyada o no de sons complementaris i de sonoritat.
En català, són fricatives, f, v, s, z, š, ž i els allòfons intervocàlics de b, d, g
apatia
Psicologia
Manca d’impulsos, que comporta una indiferència als estímuls que habitualment originen les emocions; acostuma a anar acompanyada d’una evident passivitat.
Els casos extrems es donen en els estat depressius i en algunes esquizofrènies L’apatia pot presentar-se en circumstàncies i graus molt diversos No existeix cap tractament específic d’aquesta afecció
ira
Psicologia
Emoció bàsica que sol manifestar-se amb una forta descàrrega del sistema nerviós autònom, sovint acompanyada d’activitats somàtiques agressives (injúries, càstigs, venjances, etc) i normalment provocada per ofenses o restriccions reals o imaginàries.
síndrome de fatiga crònica
Psicologia
Medicina
Trastorn caracteritzat per una fatiga persistent i afeblidora que, acompanyada d’altres símptomes, com dolor muscular o mal de coll, aconsegueix reduir de manera significativa l’activitat habitual de la persona afectada per la malaltia.
Malgrat que encara no n'ha estat trobat un tractament totalment efectiu, tècniques psicoterapèutiques basades en una intervenció cognitiva i conductual hi han mostrat una eficàcia moderada
sinestèsia
Psicologia
Experiència sensorial de certs individus consistent en l’associació de diversos sentits mitjançant la qual la percepció en un sector sensorial és acompanyada, per correspondència o ressonància, de percepcions en un altre o uns altres sectors.
N'és un exemple típic l’audició acolorida o sinòpsia, associació entre un color i un so o àdhuc una lletra o una síllaba determinades Pròpia de la infància, la sinestèsia pot perdurar en l’adult, sense ésser necessàriament patològica Sovint és una font d’inspiració poètica i artística
arrodonit | arrodonida
Fonètica i fonologia
Dit del fonema en la pronúncia del qual intervé activament, i d’una manera tan regular com ocasional, la formació d’una cavitat de ressonància anterior mitjançant la prominència, acompanyada a vegades d’un tancament incomplet, dels llavis.
Les vocals catalanes,⃒ɔ⃒́, ⃒ọ⃒, ⃒u⃒, es defineixen, per això mateix, com a arrodonides