Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament
Psicologia
Entitat científica i professional fundada el 1983 per promoure la recerca bàsica, la docència i les aplicacions de les ciències del comportament.
Integrada principalment per psicòlegs, agrupa també representants d’altres camps medicina, infermeria, treball social, educació, etc Entre les seves activitats principals destaquen l’organització de cursos monogràfics de formació i la convocatòria de diversos premis premi Pavlov per a trajectòries professionals i màxim guardó de la Societat, premi SCRITC de treballs per a estudis d’investigació i premi SCRITC de cartells per a treballs presentats a les jornades de la Societat Cada any organitza unes jornades que serveixen de punt de trobada per a professionals, docents i…
estadi
Psicologia
Període en el desenvolupament intel·lectual i afectiu de l’ésser humà.
La psicoanàlisi, partint de les zones erotògenes, descriu cinc estadis afectius fonamentals l' estadi oral primer any de vida, en el qual el plaer, localitzat entorn de la boca, s’obté essencialment per l’acte de mamar l' estadi anal segon i tercer anys, en què l’interès es trasllada a les funcions d’expulsió d’excrements l' estadi fàllic quart i cinquè anys, caracteritzat per la prevalença dels òrgans genitals penis i clítoris, per la tendència a la masturbació i pels desigs incestuosos, i en el qual es produeixen l’angoixa de castració i el complex d’Èdip, en els nois, i l’enveja del penis…
tipus
Filosofia
Psicologia
Cadascun dels models genèrics a partir dels quals hom agrupa els individus o els corrents de pensament amb relació a llur manera de pensar i comportar-se o amb llur concepció filosòfica, respectivament, segons determinats trets específics comuns.
Classificacions tipològiques destacades són, entre altres, les de Dilthey tipus de cosmovisions naturalisme o materialisme, idealisme objectiu, idealisme de la llibertat, Spranger tipus humans teòric, econòmic, estètic, religiós, social, polític i ERJaensch 1883-1940 tipus eidètics telanoide i de Basedow, segons que siguin, respectivament, menys representatives o més representatives les imatges del corresponent tipus de percepció
el País Basc
Comunitat autònoma
Regió del País Basc que forma una comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada entre la mar Cantàbrica (N), França (NE), les comunitats autònomes de Navarra (E), La Rioja, i Castella i Lleó (S i SW) i Cantàbria (W); comprèn les regions o províncies de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, on hi ha l’enclavament del comtat de Treviño, dependent administrativament de Castella i Lleó; la capital és Vitòria.
La geografia Situat entre dos potents sistemes muntanyosos, els Pirineus a l’E i la serralada Cantàbrica a l’W, el relleu basc és constituït pel feix d’anticlinals i sinclinals arquejats que s’estenen del golf de Biscaia a l’Ebre Morfològicament, cal distingir-hi dues regions les Muntanyes Basques al N i la Plana de Vitòria al S Les Muntanyes Basques serres d’Ordunte, Orduña, Gorbea, Anboto, Elgea, Aizkorri, Aralar, d’altitud moderada 1300-1500 m, constitueixen un sistema orogràfic on dominen les calcàries i margues cretàcies, materials que enllacen amb els Prepirineus i amb el sector…
Aragó
Comunitat autònoma
Comunitat autònoma de l’Estat espanyol, situada a la zona mitjana de la vall de l’Ebre, entre els Pirineus i la Serralada Ibèrica; comprèn les províncies d’Osca, Saragossa i Terol; la capital és Saragossa.
La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…