Resultats de la cerca

Terme aportat per Jung a l’àmbit de la tipologia psicològica Junt amb la introversió és un dels dos tipus d’actitud definits per Jung L’extraversió es caracteritza per un moviment centrífug de l’energia psíquica aquesta es dirigeix cap a l’exterior perquè és allò que suscita l’interès de l’individu En el tipus extravertit es dóna un moviment positiu de l’interès objectiu vers l’objecte

L’estimulació dita “eròtica” engloba un conjunt de fenòmens psicosomàtics que van des de la manipulació dels òrgans sexuals a la recreació, gràcies a la fantasia, del plaer emocional de l’acte del coit Característiques fisiològiques bàsiques de l’orgasme són les contraccions de la plataforma orgàstica en la dona i l’ejaculació en l’home Després dels estudis de Kinsey i, sobretot modernament, de Master i Johnson, la psicofisiologia diferencial de l’orgasme ha aportat algunes dades importants així, els sentiments concomitants són més variables i durables en la dona que en l’home en…

La visió psicològica del fenomen amorós arrenca de les dades físiques o biològuiques que ha aportat en els darrers temps l’endocrinologia L’estricta consideració d’aquestes dades identificaria, però, l’amor a l’instint sexual, punt de vista que totes les tendències psicològiques intenten de superar a partir de la següent fórmula bàsica en l’espècie humana, l’amor constitueix un fenomen complex en el qual intervenen dues arrels fonamentals, una d’instintiva o biològica, la sexualitat, i una altra de caràcter psíquic o espiritual, l’eròtica o erotisme Segons l’orientació reflexològica d’Ivan…

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…