Resultats de la cerca
Es mostren 851 resultats
dominància
Psicologia
En òrgans parells (ull, mà, orella, peu), ús predominant del d’un costat.
dominància manual
Psicologia
Preferència pròpia dels éssers humans en l’ús d’una mà per a la realització d’activitats manuals.
Malgrat que aquesta preferència generalment correspon a la mà dreta, una proporció important d’individus posseeix una dominància manual de la mà esquerra No obstant això, molt sovint s’observa més una tendència a l’ús d’una o altra mà —que fins i tot pot variar segons l’activitat que es realitza— que no pas la preferència exclusiva d’una de les mans
cognitivisme
Psicologia
Teoria psicològica segons la qual l’adaptació al medi és el resultat del processament de la informació rebuda per l’individu en forma d’estímuls.
El conjunt de la informació processada constitueix, pròpiament, el coneixement El cognitivisme estableix, per tant, una analogia bàsica entre les operacions dels ordinadors i les del cervell humà i, al contrari del conductisme, pressuposa un paper molt més actiu del subjecte Aquesta teoria permet, a més, explicar la diversitat de respostes als mateixos estímuls en individus diversos o en moments diferents, conseqüència tant d’experiències anteriors no coincidents com de circuits neuronals diversament organitzats àmbits que d’altra banda, s’influeixen recíprocament A més de l’acció i de les…
nociceptiu | nociceptiva
neuropsicologia cognitiva
Psicologia
Estudi de les funcions cerebrals en persones normals emprant generalment tècniques d’observació directa de l’activitat cerebral, com ara l’ús de glucosa radioactiva per observar l’increment d’activitat en una zona del còrtex mentre es desenvolupa una determinada tasca.
Les dades que aporta la recerca en neuropsicologia cognitiva s’integren en els models d’organització i funcionament cerebral que proposa el cognitivisme
psicopedagog | psicopedagoga
psicobiologia
Psicologia
Disciplina científica que aborda l’estudi de la conducta des d’una perspectiva biològica.
cognició
Psicologia
Conjunt d’estructures i activitats psicològiques que opten pel coneixement.
habituació
Psicologia
Fenomen segons el qual l’organisme s’acostuma als estímuls que es mantenen constants en una determinada situació.
L’habituació permet que, en integrar la informació de l’entorn, l’organisme pugui ignorar la informació dels estímuls que són irrellevants en una situació