Resultats de la cerca
Es mostren 995 resultats
sentiment
Filosofia
Psicologia
Procés i estat afectiu caracteritzable com a emoció progressiva i estable i determinat per factors d’ordre tant intel·lectual com moral i afectiu.
De caràcter conscient, i menys pertorbador que la passió, és un fenomen psíquic complex que tenyeix i envolta generalment tota la conducta Hom pot dir que és un estat psíquic alhora cognoscitiu i afectiu, un coneixement per experiència viscuda
sentiment
Filosofia
Psicologia
Coneixement immediat no explicable per les soles dades dels sentits, intuïció més o menys confusa que hom no pot justificar racionalment; pressentiment, consciència.
En aquest sentit cal parlar no tant d’una contraposició entre el sentiment i la raó o la voluntat com féu Schleiermacher, com d’una mútua implicació dels àmbits corresponents —la diferència entre els quals potser està en la no-intencionalitat del sentiment—, fins al punt de postular la necessitat d’una metafísica d’aquest
sentiment
Filosofia
Psicologia
Disposició emocional que té per objecte una cosa o una persona, com l’antipatia o la simpatia.
sentiment
Filosofia
Psicologia
Estat afectiu que té per antecedent immediat una representació, afecció.
orgasme
Biologia
Psicologia
Culminació o clímax de l’excitació sexual a les zones erotògenes i genitals.
L’estimulació dita “eròtica” engloba un conjunt de fenòmens psicosomàtics que van des de la manipulació dels òrgans sexuals a la recreació, gràcies a la fantasia, del plaer emocional de l’acte del coit Característiques fisiològiques bàsiques de l’orgasme són les contraccions de la plataforma orgàstica en la dona i l’ejaculació en l’home Després dels estudis de Kinsey i, sobretot modernament, de Master i Johnson, la psicofisiologia diferencial de l’orgasme ha aportat algunes dades importants així, els sentiments concomitants són més variables i durables en la dona que en l’home en aquella pot…
sensualisme
Filosofia
Psicologia
Modalitat de l’empirisme (anomenada també sensacionalisme, sensacionisme i àdhuc sensisme) segons la qual tot coneixement, tota la vida psíquica, s’originen en els sentits, i es redueixen en darrer terme a les sensacions.
S'oposa tant a una interpretació metafísica del coneixement com a qualsevol acceptació d’elements actius del subjecte, siguin aquests de caràcter reflexiu o formes a priori inherents a ell Present ja en l’epicureisme i, a l’Orient, en l’escola chārvāka, el sensualisme ha estat modernament formulat per THobbes i té en EB de Condillac el seu representant més destacat
sensibilitat
Biologia
Psicologia
Àmbit del coneixement determinat per l’activitat sensible o sensorial.
necessitat
Psicologia
Sociologia
Allò que cal per al benestar físic, i que, si hom en manca, pot produir desequilibris interns, i també allò que cal per a l’adquisició de valors socioculturals necessaris en el comportament humà.
En psicologia, les necessitats s’estudien modernament dins l’apartat general de la motivació
massa
Psicologia
Sociologia
Conjunt d’un gran nombre d’individus aplegats els uns al costat dels altres.
En aquest sentit, el tipus de relació existent entre els individus de la massa es distingeix, per exemple, del tipus de relació entre individus que hom caracteritza com a situats cara a cara Bé que transitòria i, en principi, desorganitzada, la conducta de les masses posseeix una certa coordinació amb vista a l’acció comuna i, així, la massa es diferencia també del simple agregat de persones, passiu i mancat de propòsit L’estudi sociopsicològic de la conducta de masses ha portat a considerar com a fenòmens multitudinaris més ordinaris els següents el dels moviments socials, els…