Resultats de la cerca

A diferència del que succeeix en el cas de la psicologia clínica, l’aplicació d’aquestes tècniques cerca la comprensió dels mecanismes que produeixen l’estat hipnòtic, més que no pas els possibles efectes terapèutics L’estudi sistemàtic dels processos hipnòtics ha permès determinar un gran nombre d’aspectes relacionats amb aquest fenomen Per exemple, s’ha trobat que no hi ha diferències de susceptibilitat hipnòtica entre sexes, que l’edat crítica de susceptibilitat se situa entre els vuit i els dotze anys i que el registre electroencefalogràfic d’una persona hipnotitzada és idèntic al d’una…

Enfront de la controvèrsia de la primera meitat del s XX sobre la preponderància del factor genètic o de l’ambiental, actualment es considera que ambdós es troben interrelacionats, i les investigacions se centren en la determinació del grau de contribució de cada factor en les diverses capacitats i trets del comportament

El fenomen es coneix des del començament del s XX, però no fou estudiat sistemàticament fins a la dècada dels cinquanta, i encara avui les causes que el produeixen són objecte d’una intensa investigació Es considera que les figures illusòries, les quals hom fa servir en les investigacions de laboratori, són la manifestació d’una capacitat global del sistema visual humà per refusar la informació supèrflua de l’estímul i destacar-ne les regularitats

El concepte té els seus antecedents en els treballs que Wilhelm Wundt dugué a terme al final del s XIX per intentar actualitzar el clàssic sistema de quatre temperaments colèric, melancòlic, flegmàtic i sanguini procedent d’Hipòcrates i Galè El sistema de Wundt, basat en quatre tipus de personalitat, es transformà en dues dimensions de personalitat, una de les quals es correspon a l’actual extraversió-introversió Actualment es considera que els individus varien en el continu que formen dues dimensions bipolars, estabilitat-emocionalitat i extraversió-introversió Aquesta darrera dimensió ha…

Les darreres investigacions han posat de manifest que les motivacions hi tenen un paper important

La investigació experimental amb gats mostrà que, amb un tempteig d’assaig i error, eren capaços de descobrir el mecanisme que obria la gàbia on eren tancats Aquest descobriment posà de manifest que les accions amb conseqüències positives per a l’organisme s’aprenen, de manera que poden repetir-se en forma d’hàbits per contra, les accions amb conseqüències negatives no es repeteixen en forma d’hàbits Considerada un dels fonaments del conductisme, perquè evita referir-se a qualsevol intencionalitat, en l’actualitat s’accepta com a correcta, malgrat que no sigui capaç d’explicar tots els…

Al seu torn, aquests conjunts estan constituïts per unitats més simples, també connectades entre elles Corrent molt vinculat a la consolidació dels models de xarxes neuronals durant la segona meitat dels anys vuitanta, també se solen qualificar de connexionistes diversos models anteriors el model neurològic del psicòleg canadenc Donald Olding Hebb, les neurones formals o el perceptró Hom sol considerar el connexionisme inclòs en la tradició associacionista

Sense un cert nivell d’autovaloració positiva la persona presenta signes de desànim que poden ésser un primer símptoma de depressió

L’aprenentatge significatiu es contraposa a l' aprenentatge repetitiu , memorístic o mecànic, que es produeix amb total desconnexió respecte als elements existents en l’estructura cognoscitiva de l’aprenent i s’emmagatzema arbitràriament en el seu intellecte Al voltant de l’any 1960, el psicòleg nord-americà David Ausubel difongué el concepte d’aprenentatge significatiu com a peça clau de la seva teoria de l’aprenentatge Aquesta és una de les propostes teòriques en què s’ha inspirat la reforma educativa de l’Estat espanyol del 1990