Resultats de la cerca
Es mostren 995 resultats
aparell psíquic
Psicologia
Esquema estructural que defineix certs caràcters que l’escola de Freud atribueix al psiquisme: la seva capacitat de transmetre i transformar una energia determinada i la seva diferenciació en sistemes.
Societat Científica Catalana de Psicologia
Psicologia
Entitat de caràcter acadèmic i professional que sorgí de la reorganització de la Sociedad Española de Psicología quan aquesta perdé el caràcter unitari i passà a convertir-se en una federació d’associacions de psicologia.
La branca territorial de Catalunya esdevingué una d’aquestes associacions amb una autonomia d’actuació pràcticament total No obstant això, la davallada d’activitats que havia caracteritzat la Sociedad Española de Psicología els darrers anys condicionà els inicis de la Societat escassetat de recursos, manca de seu social, etc Darrerament hom ha intentat la represa d’activitats amb projecció en el món acadèmic i professional
Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament
Psicologia
Entitat científica i professional fundada el 1983 per promoure la recerca bàsica, la docència i les aplicacions de les ciències del comportament.
Integrada principalment per psicòlegs, agrupa també representants d’altres camps medicina, infermeria, treball social, educació, etc Entre les seves activitats principals destaquen l’organització de cursos monogràfics de formació i la convocatòria de diversos premis premi Pavlov per a trajectòries professionals i màxim guardó de la Societat, premi SCRITC de treballs per a estudis d’investigació i premi SCRITC de cartells per a treballs presentats a les jornades de la Societat Cada any organitza unes jornades que serveixen de punt de trobada per a professionals, docents i investigadors de…
brevilini | brevilínia
Antropologia
Psicologia
Segons la biotipologia italiana, biotip dels individus caracteritzats pel fet de tenir els membres curts, l’abdomen més desenvolupat que el tòrax, greix subcutani abundant i pes notable.
Correspon al tipus pícnic de Kretschmer
bovarisme
Psicologia
Estat d’insatisfacció en el camp afectiu i social degut al desequilibri entre les aspiracions d’una persona que s’imagina superior al que realment és, i les seves condicions socials, ambientals, psicològiques i intel·lectuals.
El terme és inspirat en el personatge de Flaubert, Madame Bovary
biotipologia
Antropologia
Psicologia
Estudi de la constitució humana amb la finalitat d’establir les correlacions existents entre les característiques morfològiques, fisiològiques, psicològiques i àdhuc patològiques dels individus, i d’agrupar aquests segons uns patrons bàsics o biotips.
Ja Hipòcrates segle V aC dividia els individus en cerebrals, musculars, digestivolimfàtics i respiratoriobiliosos La classificació més coneguda és la de l’alemany Ernst Kretschmer, que descriu els tipus leptosomàtic o astènic, pícnic i atlètic , englobant els que no cauen dins l’anterior classificació amb el nom de displàsics Pel que fa a la personalitat, el leptosomàtic i el pícnic es correspondrien amb els psicotips esquizotímic i ciclotímic, respectivament Quant als altres, la correspondència no és tan clara Altres biotipologies són la de Claude Sigaud, la de Giacinto Viola i Nicola…
biotip
Antropologia
Psicologia
Conjunt de característiques constitucionals corporals, biològiques i psicològiques de cada individu.
Les escoles constitucionalistes s’han basat en aquests caràcters per a classificar les persones en distints grups biotipologia
bioretroacció
Psicologia
Medicina
Tècnica d’aprenentatge amb què hom pot adquirir un cert control voluntari sobre algunes funcions del sistema nerviós autònom o involuntari (freqüència cardíaca, pressió sanguínia, temperatura corporal, etc).
biodinamisme
Psicologia
Doctrina psicològica deguda a Adolf Meyer i lligada a les escoles de Jean Delay, Ernst Kretschmer, Konstantin Nicolaevič Monakov, Mourgue, etc.
S'insereix dins les teories òrgano-dinàmiques segons les quals les malalties mentals són originades per la desorganització biopsíquica a diferents nivells El biodinamisme descansa, doncs, sobre la noció d’estructura jerarquitzada de l’ésser psíquic des dels seus instints i les seves funcions neurovegetatives fins a les formes superiors d’integració del comportament, del pensament i de la persona