Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
actuació externa
Psicologia
En la psicoanàlisi, acció, sovint impulsiva, deslligada de les motivacions habituals del subjecte.
Apareix sota pressió de l’inconscient reprimit i pren sovint una forma autoagressiva o heteroagressiva Es pot donar durant la relació psicoanalítica, i aleshores forma part de la transferència, però pot produir-se també en les relacions socials normals És coneguda també amb el seu nom anglès d' acting out
constant personal
Psicologia
Tret o peculiaritat persistent en el curs de l’actuació d’una persona.
acting out
Psicologia
Terme emprat correntment en la literatura psicoanalítica com a sinònim d’ actuació externa
.
Societat Científica Catalana de Psicologia
Psicologia
Entitat de caràcter acadèmic i professional que sorgí de la reorganització de la Sociedad Española de Psicología quan aquesta perdé el caràcter unitari i passà a convertir-se en una federació d’associacions de psicologia.
La branca territorial de Catalunya esdevingué una d’aquestes associacions amb una autonomia d’actuació pràcticament total No obstant això, la davallada d’activitats que havia caracteritzat la Sociedad Española de Psicología els darrers anys condicionà els inicis de la Societat escassetat de recursos, manca de seu social, etc Darrerament hom ha intentat la represa d’activitats amb projecció en el món acadèmic i professional
autorelaxació
Psicologia
Medicina
Estat de relaxació que pot ésser assolit individualment sense ajudes externes directes.
Les tècniques més emprades són la de Jacobson i la de Schulz La primera és basada en la conservació d’una relaxació muscular localitzada al sistema neuromuscular mitjançant l’actuació sobre certs grups musculars S'insereix en el conjunt de tècniques de reeducació, notablement en ortopèdia, en reumatologia, en obstetrícia i ginecologia La tècnica de Schulz, coneguda també pels noms d' autorelaxació concentrativa i d' entrenament autogen , intenta d’assolir la relaxació somàtica progressiva, ajudant-se de la concentració del pensament sobre certes sensacions…
perfeccionisme
Psicologia
Terme indicatiu de tendències neuròtiques que solen impedir l’acompliment de coses fàcils, perquè l’autocrítica i el narcisisme excessius condicionen l’actuació en un pla ideal, però que en la pràctica és irreal i inassequible.