Resultats de la cerca

De caràcter generalment agut, és determinat per la irrupció brusca i inesperada, en la vida de la persona, d’un element —sovint negatiu, però que pot ésser també de signe positiu— que modifica l’existència pròpia i al qual hom no encerta, de bon principi, a adaptar-se

L’afecte es troba a la base de la vida instintiva, essent, però, absolutament inseparable de la intelligència i de la voluntat, ja que ambdues neixen de la necessitat que té el subjecte d’adaptar-se a les exigències que la realitat li presenta L’afecte és desencadenat primitivament pel contacte amb el món exterior o per modificacions internes de l’organisme més tard, per mitjà d’un condicionament, també pot ésser provocat per una representació o per un concepte, els quals donen lloc als afectes intellectuals L’afecte és l’element essencial constitutiu de l'afectivitat

Intenta d’explicar el comportament a partir del funcionament del sistema nerviós, tot considerant que la conducta pot ésser reduïda a diversos actes reflexos i a diferents mecanismes cerebrals com és ara els d’inhibició, d’excitació i d’inducció, sia positiva o negativa Quant als reflexos que constitueixen el comportament, hom pot distingir-hi dos nivells, anomenats per Pavlov primer i segon sistema de senyals el primer, comú a tot animal, comprèn els reflexos hereditaris, motors o secretors, així com d’altres dits reflexos condicionats , o reflexos psíquics, associats als primers gràcies a l…

En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’èmfasi d’…

John Broadus Watson, el seu creador, entenia la conducta com un conjunt de respostes originades per diferents estímuls procedents del medi ambient, que expressen la capacitat dels éssers vius d’adaptar-se al medi ambient, és a dir, d’aprendre El conductisme behaviorisme sorgí al començament del segle XX com a reacció extrema enfront de l’especulació i de l’introspeccionisme dominants en la psicologia de l’època Té com a fonts el funcionalisme, la psicologia animal, la reflexologia russa i el connexionisme de Thorndike El conductisme de Watson, radical, fou àmpliament superat…

L’equip és format per professionals de la medicina, la psicologia, el treball social, la infermeria i l’educació, entre d’altres