Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
càrrega afectiva
Psicologia
Quantitat d’afecte vinculada a un pensament, una percepció o un record, que en actualitzar-se pot desencadenar reaccions emocionals d’índole i d’intensitat diverses.
aïllament
Psicologia
En la psicoanàlisi, mecanisme de defensa del jo.
Consisteix en la separació d’una motivació, una representació o un acte del seu context i, en especial, de la seva càrrega afectiva
complex
Psicologia
Conjunt de tendències inconscients que determinen les activitats i el comportament de l’individu.
Adoptat pels psicoanalistes, el terme expressa un conjunt d’imatges amb una especial càrrega afectiva, el qual, en ésser reprimit, adquireix una dinàmica subconscient que es manifesta simbòlicament en somnis i, en estat de vigília, en altres formes Freud, o en certes forces morals que presideixen l’estructura de l’inconscient Jung Els complexos np són quelcom patològic, però poden esdevenir-ho com a conseqüència de modificacions posteriors o d’hipertròfies secundàries, fins el punt que cada esdeveniment important de la infancia pot provocar-ne un complex de castració, complex d’Èdip, complex…
desplaçament
Psicologia
Mecanisme inconscient que fa que una càrrega afectiva (emoció, pulsió, etc) passi del seu objecte real a un element substitutiu.
vellesa
Biologia
Psicologia
Sociologia
Estat de l’ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys.
Hom distingeix en l’organisme dues classes de cèllules les unes són renovables, com les de la pell, i les altres no, com les neurones Sembla que les cèllules no renovables moren quan s’exhaureixen les reserves d’àcid ribonucleic, imprescindible per a l’activitat metabòlica El procés de divisió de les cèllules renovables, que són les que es reprodueixen i donen lloc a d’altres abans de morir, es produeix d’acord amb l’obediència del codi genètic inscrit en els cromosomes Cada cèllula transmet a la seva successora el codi genètic, però en el decurs de les innombrables divisions que s’esdevenen…
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…