Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
timidesa
Psicologia
Disposició afectiva que es manifesta en la relació interpersonal i sobretot davant situacions noves, i que es caracteritza per una tendència a perdre la seguretat en si mateix i per un desequilibri emocional, permanent o transitori.
En són signes externs, o fisiològics, l’enrojolament, la suor de mans, el quequeig transitori, el desordre motriu, les ganes d’orinar, etc en són conseqüències psicològiques la introversió, l’aïllament, els sentiments d’inferioritat, etc
ansietat
Psicologia
Sentiment de neguit, de tensió nerviosa, causat principalment per l’espera d’un esdeveniment futur o incert.
Pot arribar a desencadenar estats neuròtics En el món anglosaxó i germànic, principalment, es considera l’ansietat com a sinònim d’angoixa L’ansietat té un clar component familiar i això indica que fins a un cert punt té un origen genètic Estudis de bessons i anàlisis moleculars realitzades en animals han demostrat que una part important de la probabilitat de patir qualsevol desordre relacionat amb l’ansietat es deu a factors genètics que influeixen sobre la neurobiologia del cervell Per aquest motiu, la predisposició a patir aquest estat de tensió nerviosa és hereditària, tot i…
persona malenconiosa
Psicologia
Tipus de personalitat que es caracteritza per una individualitat tranquil·la, compassiva i submisa i que no desemboca necessàriament en un desordre de la personalitat.
El malenconiós és conscient, treballador i perfeccionista es preocupa dels detalls i per les conseqüències dels petits errors Molt afectat per l’opinió dels altres, quan és criticat reacciona amb silenci Enfront dels problemes greus és indecís i tendeix a enfonsar-se
memòria
Filosofia
Psicologia
Facultat de recordar.
Hom sol distingir la memòria —com a capacitat, disposició o funció— del record, acte o procés de recordar Bé que aquesta distinció arrela en la filosofia grega i la seva diferenciació entre mnéme i anamnesi , aquests termes tenien un significat peculiar el primer es referia a la facultat de recordar les dades sensibles i a la retenció de les impressions i les percepcions, mentre que el segon alludia a l’acte espiritual mitjançant el qual l’ànima veu en el sensible l’intelligible, en virtut de força dels arquetips o idees que ha contemplat abans de la seva existència en el cos Si el sentit…