Resultats de la cerca

Estudia bàsicament els factors psicològics que influeixen en la participació i el rendiment esportiu i els efectes psicològics derivats de la participació en un programa d’esport o d’exercici físic Pel que fa al primer aspecte, analitza el paper d’aquells factors psicològics que incideixen en la iniciació i en el manteniment de la pràctica esportiva –orientació motivacional, estil de comunicació de l’entrenador, expectatives dels pares, etc – així com en el rendiment de l’esportista –retroalimentació de l’entrenador, autoconfiança, autocontrol emocional, estil atencional Quant al…

Estudia el moviment i les accions motores, en tant que són manifestacions de l’expressivitat humana, que són una faceta característica de la civilització L’individu i els grups es mouen en determinats escenaris per a obtenir plaer i satisfacció, per a cooperar i competir i per a desenvolupar objectius de salut i de qualitat de vida La pràctica esportiva ofereix la possibilitat de fer-ho, atès que es porta a terme en contextos més o menys regulats, de caràcter formal o informal Els diferents paradigmes analitzen les accions motores en els contextos esportius, escollint allò adient als seus…

Té com a objectiu l’estudi i la gestió dels aspectes psicològics de l’esport per tal de millorar el rendiment personal dels esportistes Organitza des del 1983 les Jornades de Psicologia de l’Activitat Física i l’Esport, les quals s’han celebrat anualment fins l’any 2000 i cada dos anys des d’aleshores

Considerat un dels pioners de la psicologia de l’esport a Espanya, és professor de l’INEFC de Barcelona i catedràtic del Departament d’Educació Física Fou un dels impulsors del primer Congrés de Psicologia de l’Esport 1986, president de l’Associació Catalana de Psicologia de l’Esport 1985-87 i primer president de la Federació Espanyola de Psicologia de l’Esport 1987-90 Coordinà el centre de càlcul de l’INEFC i fou subdirector d’investigació i postgrau És codirector del màster en Psicologia de l’esport i membre del Grup d’…

Fou jugador de basquetbol del RCD Espanyol 1979-84, el Bàsquet Manresa 1984-85 i l’Sfèric de Terrassa 1985-87 És professor titular de psicologia de l’INEFC de Lleida des del 1984 Ha impartit cursos al màster de Psicologia de l’Esport de la Universitat Autònoma de Barcelona i al màster de Rendiment en Esports Collectius de la Fundació FC Barcelona Collabora en activitats de formació amb la Federació Catalana de Bàsquet i l’Associació Catalana d’Entrenadors de Bàsquet, i treballà al Departament d’Arbitratge de l’ACB 2005-11 Participa en el programa Albatros de la Federació Catalana…

Llicenciada en psicologia per la Universitat de Barcelona 1982, diplomada en teràpia del comportament per l’Instituto Superior de Estudios de Psicología de la Universidad Pontifícia de Comillas 1989-90 i màster en psicologia de l’activitat física i l’esport 1992 És professora del màster de psicologia de l’esport de la Universitat Autònoma de Barcelona UAB des del 1992 Responsable del Departament de Psicologia de l’Esport de l’Àrea de Medicina de l’Esport del Consell Català de l’Esport des del 1983 i assessora dels esportistes…

Pioner de la psicologia i la psiquiatria a Catalunya, ocupà diversos càrrecs en la docència universitària i la pràctica de la psicologia, a més d’intervenir en iniciatives científiques, com la codirecció amb Joaquim Xirau de la Revista de Psicologia i Pedagogia 1933-37 En relació amb aspectes de la psicologia de l’esport, el 1937 publicà la conferència “Influència de la cultura física en la formació ètica de la joventut” Exiliat el 1939, s’installà definitivament al Brasil, on va publicar Futebol e Psicologia 1964 Conrad Vilanou i Xavier Laudo van escriure Emili Mira i els…

S’inicià en la pràctica de l’hípica el 1989 S’especialitzà en doma clàssica, i competí representant l’Open Sports Club Obtingué la medalla de bronze en els Campionats de Catalunya d’aquesta modalitat 2003 Formà part de la selecció estatal d’hípica i és màster en Psicologia de l’Esport i l’Activitat Física UAB

Bé que l’exigència de cientificitat no ha estat mai absent en els estudis de la psicologia més antiga Alcmèon de Crotona n’és testimoni, com també ho és Aristòtil mateix, malgrat la seva responsabilitat en el fet que durant els segles restessin oblidades les aportacions de l’anterior sobre el paper del cervell com a centre del pensament, hom pot distingir clarament, en la història de la psicologia, dues èpoques -sovint anomenades clàssica i científica-, diferenciables tant pel contingut com, sobretot, pel mètode d’aquesta ciència La psicologia clàssica , també coneguda com a psicologia…