Resultats de la cerca

Professor a Berlín, Leipzig i Göttingen Fou influït per l’empirisme anglès, i considerà la psicologia com la ciència filosòfica fonamental tingué una influència considerable en psicologia i en pedagogia Escriví Erfahrungseelenlehre als Grundlage alles Wissens ‘Doctrina empírica de l’ànima com a fonament de tot saber’, 1820, Lehrbuch der Psychologie als Naturwissenschaft ‘Manual de psicologia com a ciència natural’, 1833 i Erziehungslehre ‘Teoria de l’educació’, 1835

Doctor en medicina i pedagogia i membre de l’Acadèmia de Ciències Pedagògiques de l’URSS Continuador de l’obra de Lev Sem'onovič Vygotskij, estudià les relacions entre el cervell i les funcions superiors de l’home, especialment el llenguatge És autor d'un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Les funcions corticals superiors de l’home i la seva alteració en casos de lesions locals del cervell 1962, El cervell de l’home i els seus processos psíquics 1963, Fonament de neuropsicologia 1973, Problemes bàsics de sociolingüística 1973 i Llenguatge i consciència 1979

A diferència de l’inconscient personal, l’inconscient collectiu no és de naturalesa individual sinó universal i idèntic a si mateix en tots els homes Constitueix una realitat eterna, atesa la seva qualitat transespacial i transtemporal En tant que llegat de possibilitats de representació és humà en general i fins i tot animal, i representa el fonament pròpiament dit d’allò psíquic individual És el sediment de l’experiència humana de tots els temps i, com a tal, representa la psique objectiva Es caracteritza per la seva naturalesa espontània i autònoma Gràcies a aquesta autonomia…

Estudià a Madrid, on es doctorà en filosofia i en dret El 1914 fou nomenat professor auxiliar de filosofia a la Universitat de Múrcia, el 1916 guanyà la càtedra de lògica d’aquella universitat i el 1923 obtingué la de psicologia de Barcelona A partir d’aleshores desenvolupà una gran tasca com a professor de filosofia i de psicologia mèdica, tant a la universitat com en diverses institucions, així com també sobre temes de pedagogia i de lògica Publicà un gran nombre de llibres i d’articles i fou collaborador assidu del Diario de Barcelona Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…

És vista des d’una perspectiva ètica com a seu i fonament de la conducta moral i de la qual hom ha fet àdhuc en una interpretació metafisicovoluntarista del món principi darrer i absolut de la realitat Psicològicament, per exemple, la voluntat sol ésser entesa com a integrada per un primer moment de reflexió sobre el fet i l’objecte de l’acció, amb una corresponent deliberació sobre el camí a seguir o els mitjans de què hom s’ha de servir, seguida del moment de l’elecció del camí o dels mitjans concrets i del de la realització final de l’acció abans dita També psicològicament, d’…

Perquè hom pugui aprendre, però, cal que l’organisme hagi assolit el nivell corresponent de desenvolupament, la qual cosa sí que és influïda directament per l’herència Per mitjà de l' aprenentatge clàssic , formulat per Ivan P Pavlov, el subjecte aprèn a comportar-se davant un nou estímul de la mateixa manera que es comportava davant un de conegut Per exemple, un gos pot segregar saliva en sonar una campana, mentre que abans només ho feia en ésser-li presentat el menjar Per a assolir el nou mòdul de comportament caldrà que, durant diverses vegades, el so de la campana i la presentació de l’…