Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
sincretisme
Psicologia
Aprehensió global i indiferenciada pròpia de la forma de pensar dels nens petits.
globalització
Psicologia
Procés cognoscitiu, propi de la psicologia infantil, consistent a percebre d’una manera complexa i genèrica un conjunt i a passar, en un següent pas, a l’anàlisi dels components particulars.
Seguint aquest procés hom empra el mètode global per a l’ensenyament de la lectura i l’escriptura
maduresa
Psicologia
Estat global de la persona adulta amb relació a la forma, l’estructura i la funció de l’organisme.
Cal distinguir la maduresa de la maduració aquesta es refereix als canvis que menen cap a la primera La maduresa de la conducta pot referir-se també a un tret destacat de la personalitat, com la maduresa intellectual, emocional, social, etc
figura il·lusòria
Psicologia
Fenomen visual produït per una determinada combinació d’elements estimulants (línies, cercles i altres figures geomètriques) que fan que es percebin els contorns d’un objecte inexistent.
El fenomen es coneix des del començament del s XX, però no fou estudiat sistemàticament fins a la dècada dels cinquanta, i encara avui les causes que el produeixen són objecte d’una intensa investigació Es considera que les figures illusòries, les quals hom fa servir en les investigacions de laboratori, són la manifestació d’una capacitat global del sistema visual humà per refusar la informació supèrflua de l’estímul i destacar-ne les regularitats
tècniques de relaxació
Psicologia
Conjunt de tècniques psicoterapèutiques emprades en psicologia clínica amb l’objectiu de reduir l’ansietat del pacient.
Com que l’ansietat va associada a nombrosos trastorns psicopatològics, la reducció d’aquesta és sovint un dels objectius que es planteja el psicòleg en la seva intervenció psicoterapèutica, per això s’han desenvolupat un gran nombre de tècniques, de les quals les més emprades són la relaxació muscular progressiva i l’entrenament autogen Sovint, aquestes tècniques s’apliquen associades a altres tècniques en un programa d’intervenció psicoterapèutica més global, com ara una part d’un programa de desensibilització sistemàtica
paramnèsia
Psicologia
Trastorn de la percepció caracteritzat pel sentiment que hom ha viscut ja un estat de consciència global que en realitat és nou.
Ovide Decroly
Ovide Decroly
© Fototeca.cat
Educació
Psicologia
Metge, psicòleg i pedagog belga.
Fundà una escola a Uccle, on portà a terme la seva experimentació psicopedagògica Introduí les concepcions de l’ escola nova al seu país i hi provocà la reforma en l’ensenyament 1936-58 La seva pedagogia és basada en les nocions d’interès interessos de l’infant en funció de les seves necessitats primàries i de les del medi social que l’envolta i de globalització Creà els “centres d’interès” observació, associació i expressió on conflueixen alhora coneixements de distintes matèries Ha tingut vigència sobretot el seu mètode de lectura global De les seves obres es destaquen La fonction de…
intel·ligència
Filosofia
Psicologia
Facultat o capacitat de l’home per a comprendre el món o de les relacions i prendre’n consciència, per a resoldre situacions noves mitjançant unes respostes també noves o per a aprendre a fer-ho.
En un sentit general, hom anomena intelligència la facultat del coneixement sensació, memòria, raonament, en oposició a les facultats afectiva i motora però en un sentit més estricte, com a sinònim d’enteniment i intellecte i en oposició a la sensació i a la intuïció, es refereix al coneixement conceptual i racional, és a dir, a la capacitat d’adaptar reflexivament uns mitjans a uns fins En un sentit més popular, i en oposició a la invenció, indica facilitat de comprensió Basant-se en la perspectiva del processament de la informació que proposa el cognitivisme, l’èmfasi d’investigació de les…
forma
Psicologia
Estructura, conjunt significatiu de les relacions entre els estímuls i les respostes.
En introduir aquest concepte —traducció del terme alemany Gestalt — hom es proposà d’aprehendre els fenòmens psíquics en llur totalitat, sense dissociar els elements del conjunt en què s’integren, fora del qual aquests no tenen cap significat Aplicada primerament a la percepció, la noció de forma s’estengué a tota la psicologia, on donà origen a l’escola de la psicologia de la forma , fundada el 1912 per MWertheimer, segons la qual els processos psíquics són considerats com a conjunts unificats i no com a addicions d’activitats o elements separats, i els components del sistema de la…
prospectiva
Filosofia
Psicologia
Ciència de caràcter multidisciplinari que estudia el futur per comprendre’l i influir-lo i consisteix en una actitud mental positiva, amb vista a l’acció.
Es distingeix de la futurologia en el fet que no pretén de fer pronòstics També es distingeix de la previsió en el fet que aquesta considera el futur immediat partint dels precedents, analogies i extrapolacions Previsió i prospectiva es complementen Les cinc característiques de la prospectiva són veure al lluny, és a dir, concentrar l’atenció amb intensitat sobre l’esdevenidor llunyà veure amb amplitud, o sia mirar amb visió global i multidisciplinària d’equip, superant la visió parcial i limitada de l’especialista analitzar en profunditat, és a dir, interessar-se més per les…