Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
automatisme
Psicologia
Execució de diferents actes sense la intervenció de la voluntat.
Els actes efectuats d’una manera automàtica poden ésser conseqüència dels reflexos o d’un aprenentatge En alguns estats psicopatològics histèria, epilèpsia el malat pot dur a terme activitats complexes, habitualment voluntàries, com a simples automatismes automatisme mental
somni
Psicologia
Seguit d’imatges i fenòmens psíquics sobrevinguts durant el son.
Normalment els somnis tenen una durada de deu o quinze minuts i són produïts en les fases de son lleuger al principi i al final del son L’oblit del somni s’esdevé ràpidament així els somnis que hom recorda són els més pròxims al moment de despertar Segons Freud, el llenguatge emanat dels somnis contingut manifest té sempre un sentit profund contingut latent, que hom pot comprendre si l’analitza i fa associacions d’idees Els sentiments més complexos i els conceptes hi són traduïts en imatges visuals sota una forma habitualment condensada i simbòlica El somni és un llenguatge…
acte fallit
Psicologia
Comportament anormal d’un subjecte que falla alguns actes (lapsus, oblits, pèrdua d’objectes, etc), que habitualment realitza de manera correcta.
Aquests errors poden ésser causats per distracció, cansament o excitació segons Freud, són manifestacions emmascarades de desigs inconscients
apatia
Psicologia
Manca d’impulsos, que comporta una indiferència als estímuls que habitualment originen les emocions; acostuma a anar acompanyada d’una evident passivitat.
Els casos extrems es donen en els estat depressius i en algunes esquizofrènies L’apatia pot presentar-se en circumstàncies i graus molt diversos No existeix cap tractament específic d’aquesta afecció
assetjament
Psicologia
Dret penal
Maltractament en el qual la víctima és sotmesa a agressions continuades de tipus físic o, més habitualment, psicològic, per una altra persona (assetjador) o per un grup, amb un objectiu reconegut o bé sense.
Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però són recurrents la pèrdua d’autoestima, la inseguretat, que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors, els sentiment d’impotència i la sensació d’amenaça o de terror, reaccions que poden comportar alteracions greus en l’equilibri psíquic i conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi Hom distingeix diferents tipus d’assetjament, segons el context en què es produeix, els objectius, el mitjà, el tipus de víctima o altres criteris Entre els més habituals hi ha l’ assetjament laboral , l’…
droga
Psicologia
Cadascuna de les substàncies que alteren l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència (drogoaddicció).
Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els pulmons i…