Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
inadaptació
Psicologia
Situació en què l’individu no s’adapta al propi ambient (físic, professional o social), bé per manca d’harmonia entre els diferents elements de la seva personalitat o per incapacitat per a modificar la realitat segons les pròpies necessitats.
Sol anar acompanyada de trastorns afectius i de conflictes ambientals, que poden produir problemes de conducta Segons l’àmbit en què es manifesta, hom parla d’inadaptació familiar, escolar, professional o social
inadaptat | inadaptada
Michel Lobrot
Educació
Psicologia
Psicopedagog francès.
Professor de filosofia i psicologia, des del 1969 treballà a la Universitat de Vincennes Des del 1964 intervingué activament en la creació de diversos grups de treball, entre els quals el Groupe d’Éducation Thérapeutique Les seves línies de treball se centraren primordialment en la inadaptació infantil, el fracàs escolar, la pedagogia institucional, la sexologia juvenil, etc Entre les seves publicacions cal fer esment de La pédagogie institutionnelle 1965, L’intélligence et ses formes 1973, L’animation non directive des groupes 1974, Lire 1973, Pour ou contre l’autorité 1973 i …
psicopedagogia
Educació
Psicologia
Aplicació de la psicologia a la pedagogia.
Utilitza en part els descobriments de la psicologia experimental amb l’aplicació dels tests i les proves psicotècnics la psicologia del comportament amb la introducció dels mètodes actius els treballs manuals a l’escola la psicologia genètica i els coneixements de Piaget sobre el desenvolupament i la formació de la intelligència la psicoanàlisi amb la consideració i el tractament donats al fracàs i als retards escolars, la inadaptació, etc, i també la dinàmica de grup en considerar que la classe no és més que un grup on el paper de cadascú està predefinit en part i les persones…
emoció
Psicologia
Procés i estat afectiu que revelen tant una manera subjectiva d’afrontar la realitat com un contingut de consciència determinat.
El qual contingut es caracteritza per un estat que oscilla entre el plaer i el desplaer i per una reacció relativa a l’objecte que la provoca, que pot oscillar entre l’atracció i la fugida L’emoció comporta reaccions fisiològiques el diencèfal i el sistema vegetatiu hi són afectats, i el camp perceptiu en resulta estretit i enfosquit La natura de l’emoció i el sentit de les repercussions que se'n deriven continuen sotmesos, malgrat els estudis que n'han estat fets, a explicacions hipotètiques Així, hom interpreta les modificacions que en l’adaptació a la realitat comporta l’emoció com a fruit…