Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
inhibició
Psicologia
Estat psíquic que tendeix a frenar o evitar els modes d’expressió que podrien revelar públicament el caràcter o els pensaments d’un individu.
inhibició
Psicologia
Supressió parcial o completa de l’activitat espontània o condicionada d’un sistema excitable (un òrgan, un centre nerviós), deguda a una causa física o mental.
oligofrènia
Psicologia
Tipus de retard mental, hereditari o causat per malalties virals que poden aparèixer els primers mesos de l’embaràs o en el moment del part.
Hom considera oligofrènic l’individu que mai no podrà assolir els 10-12 anys d’edat mental Un cas especial d’oligofrènia és l’anomenada fenilpirúvica , tipus constitucional de deficiència mental combinada amb alteracions bioquímiques inhibició metabòlica de la fenilalanina a l’estadi de l’àcid fenilpirúvic per la incapacitat del subjecte d’oxidar a un nivell normal del cos
reflexologia
Psicologia
Corrent de la psicologia iniciat al començament del segle XX pels fisiòlegs russos Ivan Petrovič Pavlov i Vladimir Mikhajlovič Bekhterev, a partir d’experiències en psicologia animal.
Intenta d’explicar el comportament a partir del funcionament del sistema nerviós, tot considerant que la conducta pot ésser reduïda a diversos actes reflexos i a diferents mecanismes cerebrals com és ara els d’inhibició, d’excitació i d’inducció, sia positiva o negativa Quant als reflexos que constitueixen el comportament, hom pot distingir-hi dos nivells, anomenats per Pavlov primer i segon sistema de senyals el primer, comú a tot animal, comprèn els reflexos hereditaris, motors o secretors, així com d’altres dits reflexos condicionats , o reflexos psíquics, associats als…
psicoteràpia
Psicologia
Tractament de les malalties mentals, dels desordres psicosomàtics i dels trastorns emocionals i d’adaptació portat a terme preferentment mitjançant mètodes psicològics, sobretot els basats en la relació interpersonal.
Tècniques psicoteràpeutiques d’aquest darrer tipus són, entre altres, el psicodrama, la psicoanàlisi, la teràpia de grup, la suggestió —hipnòtica o no— i la persuasió entre les tècniques no específicament psíquiques, la més emprada és la de la narcoanàlisi Element fonamental de la pràctica de la medicina de tots els temps, la psicoteràpia que hom pot denominar intuïtiva s’erigí en tècnica explícita a partir del s XIX, amb l’estudi i l’aplicació dels fenòmens hipnòtics, estudi i aplicació que culminaren en l’elaboració de la psicoanàlisi Hom distingeix entre psicoteràpies superficials , o…
anerotisme
Psicologia
Inhibició sexual caracteritzada per l’absència de plaer en l’home o en la dona en el moment de l’acompliment de l’acte sexual.
depressió
Psicologia
Estat emocional caracteritzat per un afebliment o disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona; l’ansietat (depressió ansiosa), el cansament i el desànim o un cert sentit d’impotència, inferioritat i dependència, en són també trets característics.
Com a estat concret i esporàdic, i ocasionat per situacions difícils o esdeveniments de fort impacte emocional depressió reactiva o per canvis psicosomàtics de la persona depressió menopàusica o climatèrica , també anomenada involucional , la depressió no suposa res d’anormal ni patològic, i la seva durada no és excessivament llarga En aquest sentit cal distingir-la de la depressió com a estat malaltís, de caràcter psicòtic psicosi, que pot revestir formes neuròtiques neurosi Àdhuc en aquests casos la terapèutica de la depressió és relativament brillant des de la introducció dels fàrmacs…