Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
sentiment
Filosofia
Psicologia
Coneixement immediat no explicable per les soles dades dels sentits, intuïció més o menys confusa que hom no pot justificar racionalment; pressentiment, consciència.
En aquest sentit cal parlar no tant d’una contraposició entre el sentiment i la raó o la voluntat com féu Schleiermacher, com d’una mútua implicació dels àmbits corresponents —la diferència entre els quals potser està en la no-intencionalitat del sentiment—, fins al punt de postular la necessitat d’una metafísica d’aquest
llei de l’efecte
Psicologia
Principi bàsic de l’aprenentatge enunciat al començament del segle XX pel psicòleg nord-americà Edward Lee Thorndike.
La investigació experimental amb gats mostrà que, amb un tempteig d’assaig i error, eren capaços de descobrir el mecanisme que obria la gàbia on eren tancats Aquest descobriment posà de manifest que les accions amb conseqüències positives per a l’organisme s’aprenen, de manera que poden repetir-se en forma d’hàbits per contra, les accions amb conseqüències negatives no es repeteixen en forma d’hàbits Considerada un dels fonaments del conductisme, perquè evita referir-se a qualsevol intencionalitat, en l’actualitat s’accepta com a correcta, malgrat que no sigui capaç d’explicar…
Franz Brentano
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg alemany.
Professor a Würzburg, Viena i Leipzig Gran coneixedor d’Aristòtil, volgué fonamentar la filosofia en una rigorosa elaboració dels conceptes El seu punt de partida és la psicologia com a estudi dels fenòmens psíquics, els quals es caracteritzen per la intencionalitat, o pel fet d’anar dirigits vers un objecte donat interiorment Afirmà l’existència de judicis evidents en ells mateixos i per això veritables, i, d’una forma anàloga, l’existència d’efectes justos o rectes en ells mateixos Amb això fonamentà una teoria objectiva dels valors i una metafísica Ha tingut influència, entre…
psicomotricitat
Psicologia
Activitat motriu de la persona contemplada des del punt de vista psicològic, és a dir, com una activitat que és en funció d’una intencionalitat, característica que la diferencia de la motricitat
.
Mitjançant el concepte de psicomotricitat hom pretén de superar el dualisme cartesià cos-ànima i expressar la unitat funcional existent entre psiquisme i motricitat L’adequada realització psicomotriu pressuposa una correcta integració dels sistemes neurofisiològics que controlen els moviments El desenvolupament psicomotriu depèn de la maduració del sistema nerviós i de l’aprenentatge Són diversos els autors i les escoles psicològiques que fan palesa la importància de l’activitat corporal D’entre ells cal fer esment d’HWallon i de JPiaget, que la consideren fonamental per al desenvolupament…