Professor a Würzburg, Viena i Leipzig. Gran coneixedor d’Aristòtil, volgué fonamentar la filosofia en una rigorosa elaboració dels conceptes. El seu punt de partida és la psicologia com a estudi dels fenòmens psíquics, els quals es caracteritzen per la intencionalitat, o pel fet d’anar dirigits vers un objecte donat interiorment. Afirmà l’existència de judicis evidents en ells mateixos i per això veritables, i, d’una forma anàloga, l’existència d’efectes justos o rectes en ells mateixos. Amb això fonamentà una teoria objectiva dels valors i una metafísica. Ha tingut influència, entre d’altres, en Alexius Meinong, Max Scheler, Nicolai Hartmann i en la fenomenologia de Husserl. Les seves obres principals són Psychologie vom empirischen Standpunkt (‘Psicologia des del punt de vista empíric’, 1874), Vom Ursprung sittlicher Erkenntnis (‘De l’origen del coneixement moral’, 1884) i Über die Zukunft der Philosophie (‘Sobre el futur de la filosofia’, 1893).