Resultats de la cerca

Fou professor de filosofia natural a Glasgow i de lògica a Aberdeen Contribuí a la fundació de la revista Mind 1876 Aplicà les descobertes de la fisiologia i de la patologia a renovar l’associacionisme de John Stuart Mill, mirant de donar-li una base científica Segons Bain, la psicologia associacionista és la base de la majoria de les disciplines filosòfiques Escriví The Senses and the Intellect 1855, The Emotions and the Will 1859, Logic, Deductive and Inductive 1870 i Education as a Science 1879

Professor a les universitats de Toronto, Princeton, John Hopkins Baltimore i Mèxic Situat en el corrent de l’evolucionisme filosòfic, treballà sobretot en el camp de la psicologia, de l’epistemologia i de la metafísica Trobà dues maneres de comprendre la realitat la agenètica, que hom aplica a la mecànica, i la genètica, aplicada a la vida i a la cultura Com que no pot existir una completa dualitat de mètodes, cal sobreposar-hi una concepció unitària que, segons ell, és d’índole estètica Juntament amb Mc Keen Cattell, fundà la “Psychological Review” 1894-1909 En sociologia intentà de…

Segons les diferents concepcions gnoseològiques, les idees són interpretades com a corresponents a l’essència mateixa de les coses Aristòtil, escolàstica, realisme crític, com a simples noms que designen un nombre indefinit de coses nominalisme o com a representació fins i tot sensible sensualisme El criticisme kantià, d’altra banda, distingeix la idea, en sentit tradicional, i l’anomenada idea transcendental , concepte exigit per la raó, sense, però, cap objecte és a dir, sense terme cognoscible que hi correspongui en el món de la sensibilitat Com a elements psicològics, les idees han estat…