Resultats de la cerca

S'oposa a endofàsia

Doctor en medicina i pedagogia i membre de l’Acadèmia de Ciències Pedagògiques de l’URSS Continuador de l’obra de Lev Sem'onovič Vygotskij, estudià les relacions entre el cervell i les funcions superiors de l’home, especialment el llenguatge És autor d'un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Les funcions corticals superiors de l’home i la seva alteració en casos de lesions locals del cervell 1962, El cervell de l’home i els seus processos psíquics 1963, Fonament de neuropsicologia 1973, Problemes bàsics de sociolingüística 1973 i Llenguatge i…

Normalment els somnis tenen una durada de deu o quinze minuts i són produïts en les fases de son lleuger al principi i al final del son L’oblit del somni s’esdevé ràpidament així els somnis que hom recorda són els més pròxims al moment de despertar Segons Freud, el llenguatge emanat dels somnis contingut manifest té sempre un sentit profund contingut latent, que hom pot comprendre si l’analitza i fa associacions d’idees Els sentiments més complexos i els conceptes hi són traduïts en imatges visuals sota una forma habitualment condensada i simbòlica El somni és un llenguatge…

Explora especialment la motricitat, el llenguatge i el comportament psicosocial

Doctor en psicologia experimental per la Universitat de Harvard 1979 Després de ser director del centre de neurociència cognitiva al Massachusetts Institute of Technology 1982-2003, l’any 2003 tornà a la Universitat de Harvard, on actualment exerceix com a professor La seva recerca més reconeguda es basa en el procés d’aprenentatge del llenguatge en les criatures i en el seu controvertit i particular desenvolupament de les teories del llenguatge de Noam Chomsky, on argumenta que la facultat de la parla no és una característica innata dels humans sinó que és un…

Pot tenir un origen psíquic hiperemotivitat, complex d’inferioritat, actituds vicioses, etc o orgànic lesions, congènites o adquirides, dels centres motors del llenguatge o dels òrgans de fonació

Els individus de temperament biliós són subjectes magres, de cara esgrogueïda, pessimistes, aspres i preocupats Des del punt de vista científic aquest concepte ha caducat roman en el llenguatge popular, i és emprat per a referir-se a una persona irritable, de mal geni, etc