Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
allò
Psicologia
Segons la psicoanàlisi, estrat o instància de la vida psíquica, que es troba en una relació integrativa, estructural amb els altres dos estrats, el jo i el superjò, els quals s’han diferenciat progressivament de l’allò en el curs del desenvolupament de l’individu.
També anomenat id , correspon al pol pulsional de la personalitat i comprèn el món innat, inconscient dels instints En el seu àmbit regeix el principi del plaer i el procés primari les tendències antagòniques coexisteixen sense sotmetre's a una jerarquia És el lloc de reserva de la libido i de l’instint de destrucció i la font pulsional que caracteritza els objectes i el propi jo Tot el món tendencial de l’allò és expressat mentalment per la fantasia L’allò tendeix a la descàrrega de la tensió instintiva aquesta és la base del permanent conflicte o transacció amb les exigències…
oblit
Psicologia
Pèrdua temporal o permanent de la capacitat de recordar, reconèixer o actuar amb relació al que ha estat après.
La mesura de l’oblit es representa amb un gràfic, dit corba d’oblit , en què la mesura del record és sobre l’eix vertical, i el temps passat des de l’aprenentatge, sobre l’eix horitzontal
pertorbació mental
Psicologia
Dret penal
Alienació mental (epilèpsia esquizofrènia, malaltia mental) permanent o transitòria; en el dret penal, pot ésser causa d’exempció de responsabilitat criminal.
angoixa
Psicologia
Malestar profund alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d’un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.
Pot manifestar-se en forma de crisi o com un estat permanent, amb oscillacions d’intensitat Comporta trastorns del son malsons, dificultats a agafar-lo, irritabilitat, astènia, disminució del desig sexual i trastorns neurovegetatius molt diversos dispnea sospirosa, palpitacions, taquicàrdia, dolors precordials, crisis vasoconstrictores o congestives, constricció faríngia, nàusees, vòmits, epigastràlgies, diarrea o restrenyiment, suors, tremolors, sequedat de boca, parestèsies, cefalees, etc La situació és viscuda com un malson obsessionant, la qual cosa dóna lloc a una inquietud…
timidesa
Psicologia
Disposició afectiva que es manifesta en la relació interpersonal i sobretot davant situacions noves, i que es caracteritza per una tendència a perdre la seguretat en si mateix i per un desequilibri emocional, permanent o transitori.
En són signes externs, o fisiològics, l’enrojolament, la suor de mans, el quequeig transitori, el desordre motriu, les ganes d’orinar, etc en són conseqüències psicològiques la introversió, l’aïllament, els sentiments d’inferioritat, etc
depressió
Psicologia
Estat emocional caracteritzat per un afebliment o disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona; l’ansietat (depressió ansiosa), el cansament i el desànim o un cert sentit d’impotència, inferioritat i dependència, en són també trets característics.
Com a estat concret i esporàdic, i ocasionat per situacions difícils o esdeveniments de fort impacte emocional depressió reactiva o per canvis psicosomàtics de la persona depressió menopàusica o climatèrica , també anomenada involucional , la depressió no suposa res d’anormal ni patològic, i la seva durada no és excessivament llarga En aquest sentit cal distingir-la de la depressió com a estat malaltís, de caràcter psicòtic psicosi, que pot revestir formes neuròtiques neurosi Àdhuc en aquests casos la terapèutica de la depressió és relativament brillant des de la introducció…
subconscient
Psicologia
Segons la psicoanàlisi, terme —que Freud mai no féu servir— amb què hom designa la part de l’estructura de la personalitat, també dita preconscient, que es distingeix de l’inconscient pel fet que no és objecte de repressió permanent ni necessita ésser tractada clínicament.